Hospital de Sant Joan, del consens a la incertesa

“Tots, partits polítics i societat civil, hem sabut anar a l'una i posar l'interès en aconseguir aquest Hospital per davant de tot”. Amb aquestes paraules, l’aleshores portaveu del grup municipal de CiU i avui alcalde de Reus, Carles Pellicer, va destacar, el setembre de 2010, el consens que havia fet possible el projecte del nou equipament tot just inaugurat al Tecnoparc. Enrere quedaven més de sis anys des que el govern municipal de Reus, acompanyat de l’oposició, havia pres la decisió de construir el nou centre hospitalari en un indret encara en planificació i abandonant l’històric edifici al centre de la ciutat.

170 milions d'inversió

Una decisió que es va impulsar malgrat que el 1999 s'havia previst, inicialment, l’ampliació de l’edifici històric del carrer Sant Joan als terrenys de Pich i Aguilera, en un operatiu que comportava actuar sobre 10.225 m2 nous i rehabilitar-ne 6.635. Un projecte d’ampliació finalment descartat, tot i que l’aleshores primer tinent d’alcalde de l’ajuntament de Reus, Ernest Benach, va deixar molt encarrilat en abandonar la política municipal el 2000 per potenciar el seu perfil al Parlament de Catalunya, del qual s’acabaria convertint en president.

La decisió de 2004 de traslladar el centre a un nou emplaçament a la perifèria va madurar-se fins que el consell d’administració d’Innova del 15 de novembre de 2006 va ratificar l’aposta irrevocable pel Tecnoparc. Una reunió en què es va adjudicar la redacció del projecte i l’execució de l’obra a la UTE Dragados i Agelectric. Amb 92.073 metres quadrats de superfície, el triple que l’antic equipament, i la resolució de velles problemàtiques relacionades amb l’accés i la mobilitat, l’organització de l’espai i l’aposta per les noves tecnologies, el projecte del nou centre hospitalari Sant Joan va suscitar una gran expectativa ciutadana que es va palpar, per exemple, en l’anecdòtic fet que més de 300 persones assistissin a l’acte de col·locació de la primera pedra presidit per la consellera Marina Geli el març de 2008.

“Avui estem fent més que un hospital. Estem creant un nou model social i econòmic a Catalunya” va assenyalar Geli durant el parlament d’aquella d’històrica jornada. Amb 170 milions d’euros, el centre inaugurat el 2010 al Tecnoparc té el rècord de ser l’edifici públic de la ciutat amb major inversió. A escala humana, és indescriptible l’atenció i els serveis que procura als pacients i a les famílies ateses en les seves instal·lacions per no parlar dels llocs de treball que genera.

La creació d’un model

En un reportatge publicat el 17 agost de 2016 per Reusdigital.cat, l’exconseller del consell d’administració de l’hospital, Joan Josa, va argumental el treball consensuat en aquest camp a partir dels anys 80. “Ens vam autoconvèncer que a l’hospital hi havia d’haver una pau política. Amb l’Ajuntament era una cosa i amb l’hospital n'havia de ser una altra. O ens posàvem tots en la línia o tindríem tots un hospital de pena”, va afirmar. Sota aquestes premisses, i en la millor tradició de l’oasi reusenc, l’Hospital Sant Joan va aconseguir, efectivament, generar unanimitats entre formacions ideològiques contraposades des de la mateixa creació de la societat anònima municipal (SAM) el 1987, la primera reusenca i la primera del ram sanitari en tot l’Estat espanyol.

L’inici d’un model de gestió que s’aniria ampliant al llarg dels anys amb el desenvolupament de nous ens com Gestió Comarcal Hospitalària (Gecohsa), encarregat específicament de gestionar l’hospital comarcal de Móra d’Ebre l’any 1988, i, Gestió de serveis sanitaris (Sagessa), el 1989, que ampliava el marc de gestió supracomarcal. Coincidint justament amb el trentè aniversari de la constitució del primer d’aquest ens, Gecohsa, el plenari municipal de Reus va esmenar aquella històrica aposta el maig d’enguany.

Un motiu pel qual ara mateix es troba en procés de venda, com a forma de remoure la causa de dissolució de l’Hospital Sant Joan, que acumula continuats anys de dèficit. Tornant, de nou, a l’escrit publicat fa ara vuit anys al Reusdigital.cat, Pellicer va alabar les dimensions del centre, la tecnologia puntera i els professionals i va advertir que “no hi haurà excuses per a què el servei no sigui de qualitat i s'atengui adequadament als usuaris”. Va fixar a més un ambiciós nou repte: El trasllat de la facultat de medicina a l’entorn del nou centre.

Anys després d’aquests desitjos i advertències, el centre hospitalari ha bandejat el model de gestió que gairebé durant 30 anys va mantenir i viu una certa inconcreció respecte a la futura fórmula pendent de la materialització de l’anunciat consorci amb la Generalitat de Catalunya, que el conseller Toni Comín va anunciar la tardor passada. Abandonant l’aposta per la via de la municipalització d’aquest vital servei, el plenari deixarà pas a un model públic on la Generalitat tindrà majoria malgrat que el consistori mantingui simbòlicament la presidència del nou ens de gestió. Un model que arriba amb retard i pel qual el consens, avui, no és rotund.