Un any del confinament domiciliari

Aquest dissabte es compleix un any de l'anunci del president del govern central, Pedro Sánchez, en què es va declarar l'estat d'alarma per la irrupció de la covid-19 i es va imposar el confinament domiciliari. De les declaracions dels responsables polítics de dies enrere, en què molts asseguraven que el coronavirus tindria poca incidència a casa nostra, es va passar a qualificar de "crítica" la situació i a fer crides a la "unitat" per capgirar l'augment de contagis entre la població. Dels discursos en què s'intentava treure ferro a la gravetat del context, doncs, la retòrica d'algunes autoritats va mutar cap al llenguatge bèl·lic, amb el virus com a enemic a vèncer. 

Cues al supermercat, restriccions i 'incertesa'

El cada cop més important increment en la detecció de positius (i d'ingressos hospitalaris) va començar a centrar l'agenda informativa arreu, tot construint un nou marc mental que semblava ser concebut per preparar els veïns a tancar-se, a tallar tota la seva activitat social i, en definitiva, a obeir les regles imposades en benefici de la salut col·lectiva. Hores abans de l'anunci de Sánchez, era pràcticament un fet que s'imposaria pel confinament domiciliari. El president Torra, de fet, va instar l'executiu central a tancar el territori català, el que es va aplicar a la Conca d'Òdena. Les cues als supermercats, els carros i cistells plens a vessar de paper higiènic i la incertesa es van convertir en els protagonistes d'aquelles últimes hores abans de la declaració de l'estat d'alarma. 

Per tot plegat, tots recordem on érem i què fèiem aquella tarda i vespre del 13 de març de 2020. "Vaig mirar d'acabar tota la feina de despatx i vaig estar preparant documents interns i protocols per aplicar-los a partir del dilluns", recorda ara un lector. "Vaig estar pendent de la televisió, a l'espera que sortís Sánchez. Abans havíem anat a comprar per omplir el rebost", subratlla per part seva una lectora. "Vaig al·lucinar, al supermercat. La gent anava com boja, amunt i avall", assenyala un tercer seguidor del diari. Dels dies posteriors, tots tres en destaquen "la incertesa" i fins i tot "l'angoixa" que sentien pel seguit de restriccions imposades i les sancions corresponents si s'incomplien. "No vaig poder aconseguir una mascareta fins uns dies més tard, i en una botiga una dona m'ho va recriminar. Ens vam acabar barallant i tot, semblàvem policies els uns dels altres", exposa l'esmentada lectora. La manca de mascaretes, de fet, va fer sorgir moltes iniciatives per elaborar-ne de casolanes i també a partir d'impressores 3D, per als sanitaris que van ser al peu del canó durant mesos. 

Més desigualtat social

Tot plegat va canviar, de cop, les nostres vides. Carrers buits. El teletreball, la convivència les 24 hores del dia amb la parella, els companys de pis o la família, tot depenent de la situació, van fer que ens haguéssim d'adaptar a una situació nova. Davant d'aquesta situació, entitats, empreses i col·lectius diversos van haver de tirar d'enginy per sobreviure, per mantenir-se actius per més que l'estat d'alarma s'allargués. Activitats a casa per a la canalla, des de les escoles, 'webinars' i similars per als professionals i compres en línia són tan sols algunes de les situacions que semblen haver entrat al nostre dia a dia, des de la pandèmia, i no sembla pas que se n'hagin d'anar del tot. 

A banda, cal tenir en compte l'impacte social de la pandèmia. Si la nostra era ja una societat amb les desigualtats entre classes cada cop més marcades, els últims mesos han accentuat la vulnerabilitat d'aquells que tenen menys recursos per tirar endavant. Moltes entitats repassen ara la seva tasca des de l'estat d'alarma, com la Creu Roja, des d'on s'apunta que a la demarcació de Tarragona s'han atès prop de 100.000 persones des de l'anunci del confinament. Càritas, al seu torn, ha engegat una campanya per agrair el suport del voluntariat durant les setmanes més dures de les restriccions. Entre el març i el maig de 2020, al territori, l'entitat va fer front a un augment del 63% en les persones ateses (de 63.000 a 103.000). 

Recerques associades als incompliments de les mesures sanitàries

Distància, mans, mascareta, tocs de queda, restriccions de mobilitat, limitació de persones a les reunions… i és que fa un any que la ciutadania conviu amb totes aquestes mesures adoptades pels governs amb l’objectiu de contenir la pandèmia. Tot i la seva importància, s’han observat constants exemples d’incompliments per una part de la població. Per aquest motiu, un grup investigador dels departaments de Psicologia i Pedagogia de la Universitat Rovira i Virgili (URV) liderat per Fàbia Morales, ha volgut posar el focus sobre aquestes persones que se salten aquestes normes i intentar conèixer quin és el seu perfil.

Per això han elaborat un qüestionari en línia, anònim i accessible a tothom, amb l’objectiu d’aconseguir aquesta informació. Els resultats que se n’obtinguin permetran poder dissenyar estratègies de prevenció que estiguin específicament dirigides a aquest sector de la ciutadania tenint en compte les seves característiques. "Degut a la novetat de la situació de viure durant un any en pandèmia, aquest aspecte està molt poc estudiat a l’estat espanyol", apunten els impulsors de la recerca. L’enquesta, que avalua diferents aspectes personals i socials, s’està difonent a través de les xarxes, i el grup investigador espera arribar com a mínim a obtenir 3.000 respostes per poder comptar amb una mostra "prou gran, heterogènia i representativa".