Cultura és sinònim de Centre de Lectura

Cent cinquanta-cinc anys d’història marquen la trajectòria del Centre de Lectura. Ara en fa tot just cinc que estava de celebració, i l’any passat rebia, amb tots els honors, el Premi Nacional de Cultura. Ens estem referint a una entitat que esdevé un segell de referència a la ciutat  i que transcendeix d’un espai limitat a persones lligades o interessades pel món de la cultura. Es presenta com un indret obert a la ciutadania, a la qual vol fer partícip de l’enorme ventall de possibilitats que posa a l’abast del públic i dels seus socis.

Qui en fou un dels presidents en la darrera època, Pere Anguera, dibuixà els orígens del centre en la publicació històrica de l’entitat. A meitat del segle XIX, Reus tenia 33.000 habitants i era la segona ciutat del Principat quant a importància comercial. En aquest context, el Centre va sorgir de les tertúlies vuitcentistes i de les reunions que feien joves menestrals al Cafè de la Música del raval de Santa Anna. El seu objectiu no era altre que alfabetitzar i ensenyar a llegir a la població obrera i a les capes més desfavorides de la societat.

L’entitat va ser l’organitzadora del Primer Congrés d’Ateneus i Associacions Culturals de Catalunya que es va celebrar, el 1911, a Reus, amb la participació de les principals societats amb ateneus del país. Ben aviat esdevingué una de les més importants entitats de Reus i va assolir un gran prestigi entre els mitjans culturals de tot Catalunya.

L’entitat ha evolucionat indubtablement al llarg de tots aquests anys. Incideix en la formació i l’ensenyament de diverses manifestacions culturals i compta amb una Escola de Dansa, de Teatre, Música, Lletres, Art i l’Aula Músics de Reus, sense oblidar-nos de la Secció Excursionista. Les seves instal·lacions acullen el Teatre Bartrina, construït el 1905.

El Cineclub, els cicles de lectura, o el catàleg insaciable d’exposicions i de conferències durant l’any fan de l’entitat un actor principal de la ciutat, tot mostrant-se com un element actiu de la vida cultural, social i política. A tall d’exemple, el Centre duu a terme el Memorial del magistrat reusenc Vidal i Lecha, un reconeixement a aquelles persones, grups, campanyes o investigacions que defensen i fomenten la pau.

Catàleg digitalitzat

Actualment, la Biblioteca del Centre de Lectura compta amb un fons del qual cal destacar vint incunables dins la  secció de Reserva i els llibres del segle XVI, XVII i XVIII. El Centre, amb la Fundació Privada Reddis i amb Beep, ha firmat recentment un conveni de col·laboració per a dur a terme la informatització del catàleg de la Biblioteca. L'acord permetrà avançar en la informatització del catàleg, on, fins a data d'avui estan informatitzats 155.000 dels 260.000 llibres catalogats.

D’altra banda, el Centre de Lectura s’ha distingit per la publicació de la revista, amb sis èpoques diferents. A partir de 1969 aparegué totalment catalanitzada perquè amb la reforma d’estatuts de 1965 s’aconseguí que el català fos la llengua d’ús de l’entitat. Com recorda l’actual president, Xavier Filella, "l’inicià Güell i Mercader amb El Eco del Centro de Lectura, el 1859. Era un periòdic de literatura i d’interessos locals sota el lema Moralidad, Instrucción y Amor al Trabajo i sortia els diumenges amb dotze pàgines, la majoria de les quals eren escrites en espanyol i es referien als interessos locals".

La premsa de l’època la definia en les seves pàgines com un “semanario literario de intereses morales y materiales”. Aquesta publicació tingué cinc èpoques. També es publicà El Porvenir, El Álbum de Euterpe, Ars, Atheneum ila Revista del Centro de Lectura (en nou èpoques, mantenint-se aquesta capçalera en  l’actualitat i en format digital).

De Freixa a Filella

L’entitat ha tingut al llarg de la seva història trenta-nou presidents. El primer en va ser Ciril Freixa, durant el 1859. Entre els que més temps van dirigir l’entitat es troben Enric Aguadé (1948-1968), Josep Maria Balañà (1982-1989 i 1995-2001), Pere Cavallé (1915-1922) i Tomàs Lletget (1861-1866 i 1868-1875). Des de 2011, el responsable és Xavier Filella.

Aquest article rep la col·laboració de la Fundació Privada Reddis.