Memòria del passat, del present i del futur

Lluitar perquè la malaltia pugui endarrerir-se el màxim possible tenint en compte que "cada persona és un diagnòstic". Així resumeix la directora del programa Sant Rafael de l'Associació d'Alzheimer de Reus i Baix Camp, Maria Jesús Lerín, la tasca d'una entitat que vetlla pel tractament d'aquesta malaltia degenerativa, i que actua com un element cohesionador del cercle familiar de les persones que la pateixen.  

Quantes rodones hi ha en aquest full? I quants quadrats? Aplegats al voltant d'una taula, un grup de persones d'edat avançada completa unes fitxes amb una dificultat variable, tal com ho simbolitzen unes estrelles. És només una part del què passa en el dia a dia del centre diürn especialitzat en el tractament de l'Alzheimer, a la carretera de Castellvell, i que és l'únic i pioner de la demarcació.

En una altra zona de la ciutat, a les dependències de la Creu Roja, l'Associació d'Alzheimer compta amb un servei dirigit especialment a aquelles persones amb un diagnòstic més recent o encara sense aquest –amb un deteriorament cognitiu- i que els permet més autonomia.

La meta és clara: davant d'una malaltia que és incurable, endarrerir-ne el màxim possible el procés degeneratiu per tal de guanyar qualitat de vida. Per això, l'estimulació cognitiva és un mètode que s'aplica "com un tractament", segons comenta la directora del programa Sant Rafael, Maria Jesús Lerín: primer es fa una valoració prèvia del pacient per part de la neuropsicòloga, i un seguiment individualitzat (PAI) a partir d'unes fitxes cognitives. Paral·lelament, es fan altres activitats d'estímul com la musicoteràpia o amb els gossos, entre d'altres.

La residència: com més tard, millor

"Diagnosticar és encara difícil. Hi ha persones que sí que noten alteracions de la memòria però que encara no estan diagnosticades". En qualsevol cas, Lerín subratlla que "cada persona és un diagnòstic: dues persones poden tenir el mateix grau de deteriorament però es poden diferenciar per l'estat anímic, com ha estat la seva vida abans de patir la malaltia, i si l'entorn familiar potencia l'estimulació cognitiva".

D'altra banda, l'associació actua com a mediadora i cohesionadora d'unitats familiars amb l'objectiu de cercar estratègies entre tots per a tenir cura de la persona. "Quan una persona està molt cansada (de la situació) només veuen la solució d'ingressar el familiar a la residencia, nosaltres lluitem per intentar que el màxim temps possible el passi a fora, combinat amb el centre de dia".

Maria Jesús Leríkn comenta que entre els objectius d'entitats com aquesta, de caràcter privat, hi ha el d'aconseguir places concertades perquè les persones que tenen un grau II "tinguin el dret a ser cuidats amb un centre especialitzat en Alzheimer, com passa amb altres malalties". L'associació  es constitueix el 1998 a la demarcació. El 2003 es crea de forma específica la seu de Reus i el Baix Camp, i compta actualment amb onze treballadors.

La 'mala memòria' no té edat

La directora comenta com la generació més gran que pateix d'Alzheimer no té antecedents familiars, però que es tracta d'una qüestió generacional, ja que "hi ha una preocupació entre els fills dels pacients perquè la malaltia no se'ls pugui manifestar a ells en un futur". I recomana que "entrenem el cervell com a qualsevol altra part del cos, i a totes les edats per potenciar la memòria". En aquest sentit, cal trencar amb el tòpic que una persona gran té mala memòria, "el que sí que passa és que a mida que ens fem grans ens deixen d'interessar algunes coses", esmenta Lerín. 

La societat ha canviat, tothom coneix o ha conegut algú amb aquesta malaltia. La visibilitat social de l'Alzheimer fa que s'acostumi a confondre una pèrdua de memòria amb una demència, en paraules de la directora. "Una persona pot tenir descuits perquè està fent dues coses a l'hora". D'altra banda, però, Lerín remarca també que es dóna la tendència de voler justificar fets puntuals: "casos com una persona que va a posar gasolina i que no sàpiga que el cotxe va amb benzina, o no recordar quin és el seu carrer".

Aquest reportatge rep la col·laboració de la Fundació Privada Reddis.