-
Editorial Joventut publica una edició espeical d'"El cranc de les pinces d'or"
Cedida
Més de 90 anys després de la seva creació, la febre Tintín segueix ben viva i prova d'això és que l'editorial Joventut, la que publica les aventures d'aquesta creació immortal de Georges Remi, Hergé, acaba de publicar una edició especial de l'aventura El cranc de les pinces d'or, el novè llibre de sèrie, publicat originàriament en blanc i negre l'any 1941 i en color l'any 1943.
En aquesta història, mentre segueix la pista d'una misteriosa llauna de cranc, Tintín cau presoner d'una banda de traficants d'opi i coneix per primera vegada el que serà el seu company fidel en la resta de les seves aventures, el capità Haddock. Rondinaire, malcarat i expert en deixar anar rècules infinites de renecs, el mariner es guanyarà des del primer moment el favor dels lectors i es convertirà en un dels imprescindibles.
Aquesta edició especial, en tapa dura, format més gran del que és habitual i amb una coberta diferent de la que presenta l'edició normal, conté vuit pàgines addicionals amb informacions interessants sobre el llibre i l'autor i manté, és clar la magnífica traducció original de Joaquim Ventalló i Vergés.
Tots els seguidors de la sèrie saben (de fet la mateixa editorial Joventut ha publicat diferents volums que ho demostren) que Hergé, sempre molt atent a l'actualitat, s'inspirava de manera molt fidedigna en la realitat a l'hora de dibuixar les vinyetes del seu personatge. El seu arxiu personal conté retalls de diaris i revistes on es poden veure vehicles, escenes, personatges reals que el dibuixant va reproduir pràcticament fil per randa en les seves històries.
S'hi poden veure documents força interessants i curiosos com dos anuncis que Hergé va dibuixar per promocionar el llibre a Le Soir i que es van retirar ràpidament ja que l'àlbum va assolir de seguida unes fantàstiques vendes. També es pot veure una reproducció de les pàgines manuscrites dels quaderns de notes de l'autor, on anotava propostes de guió, trames i idees.
També podem veure un fotograma de de la pel·lícula L'Atlantide de G.W. Pabst que era l'adaptació d'una novel·la de Pierre Benoit, que mostrava tres personatges a dalt d'un camell i que es va convertir en la imatge que il·lustrava la portada de l'àlbum.
I com a curiositat, també ens donen unes xifres referides al capità Haddock: va participar en 15 aventures, va deixar anar més de 200 renecs i va tenir 249 problemes de salut, un 56% van ser traumatismes i un 38% va estar relacionats amb l'alcohol.
Una peça de col·lecció que agradarà als més fans i que potser també pot servir a l'hora d'engrescar nous adeptes a les històries d'aquet periodista etern.
En aquesta història, mentre segueix la pista d'una misteriosa llauna de cranc, Tintín cau presoner d'una banda de traficants d'opi i coneix per primera vegada el que serà el seu company fidel en la resta de les seves aventures, el capità Haddock. Rondinaire, malcarat i expert en deixar anar rècules infinites de renecs, el mariner es guanyarà des del primer moment el favor dels lectors i es convertirà en un dels imprescindibles.
Aquesta edició especial, en tapa dura, format més gran del que és habitual i amb una coberta diferent de la que presenta l'edició normal, conté vuit pàgines addicionals amb informacions interessants sobre el llibre i l'autor i manté, és clar la magnífica traducció original de Joaquim Ventalló i Vergés.
Tots els seguidors de la sèrie saben (de fet la mateixa editorial Joventut ha publicat diferents volums que ho demostren) que Hergé, sempre molt atent a l'actualitat, s'inspirava de manera molt fidedigna en la realitat a l'hora de dibuixar les vinyetes del seu personatge. El seu arxiu personal conté retalls de diaris i revistes on es poden veure vehicles, escenes, personatges reals que el dibuixant va reproduir pràcticament fil per randa en les seves històries.
S'hi poden veure documents força interessants i curiosos com dos anuncis que Hergé va dibuixar per promocionar el llibre a Le Soir i que es van retirar ràpidament ja que l'àlbum va assolir de seguida unes fantàstiques vendes. També es pot veure una reproducció de les pàgines manuscrites dels quaderns de notes de l'autor, on anotava propostes de guió, trames i idees.
També podem veure un fotograma de de la pel·lícula L'Atlantide de G.W. Pabst que era l'adaptació d'una novel·la de Pierre Benoit, que mostrava tres personatges a dalt d'un camell i que es va convertir en la imatge que il·lustrava la portada de l'àlbum.
I com a curiositat, també ens donen unes xifres referides al capità Haddock: va participar en 15 aventures, va deixar anar més de 200 renecs i va tenir 249 problemes de salut, un 56% van ser traumatismes i un 38% va estar relacionats amb l'alcohol.
Una peça de col·lecció que agradarà als més fans i que potser també pot servir a l'hora d'engrescar nous adeptes a les històries d'aquet periodista etern.
Etiquetes:
