Una aranya

Esther Zarraluki es una de les veus poètiques més sòlides i intenses de casa nostra. La veritat és que no es prodiga massa i que la seva producció és mesurada i espaiada en el temps, però quan ho fa, el resultat compensa amb escreix l'espera. És una poeta singular, capaç de crear llibres com Ahora, quizás el juego, Cerca, Cobalto" o Dónde, d'endinsar-se en l'obra d'un artista tal i com va fer a Peces que duermen, contraposant la seva veu amb el treball de Jordi Roura o de crear delicioses plaquetes com Visitas o El fruto oscuro.

És una poeta que captura a la primera però que demana fidelitat i relectures, que no es conforma amb un vol rasant i fugaç i que exigeix profunditat i dedicació als seus lectors. A canvi dona profunditat, regala un viatge ple de rutes intenses que van i venen i ens convida a capbussar-nos en un mapa ple de coordenades misterioses i sorprenents que busquen sempre allunyar-se de la vulgaritat i que s'acaben transformant sempre en impacte i en sorpresa.

Ara acaba de publicar a Balbec, una coedició entre Cafè Central i Llibres del Segle Araña i, tal i com passa amb els seus llibres anterior és directe, intens, profund i d'una solidesa a tota prova. Tres parts, Mar de afuera, Mar de fondo i Mar en calma alternen poemes i proses poètiques que s'ajuden, que es complementen i que van més enllà de les ambigüitats. Sembla com si realment aquest mars s'acabessin convertint en una carta de navegació que presenta una ruta i, a al vegada una mena d'instruccions complementàries que ens hauria de servir de valuosa ajuda per arribar a l'illa que amaga el tresor, que conté les essències de la paraula, a puresa del verb i la profunditat del concepte.

Zarraluki juga, però ho fan trencant les regles, dibuixant coordenades pures i exquisides que superen fins i tot l'arquitectura equilibrada de les pàgines, que gosen a forçar la delicada orfebreria del paper per transformar-se en un camí ondulat, bombollejant i sorprenent. Juga també a la barreja conscient de passat i present, a que els records antics es creuen de manera fugaç, com una bala, a la pell del present i acabin provocant una ferida oberta que sagna, que fa pensar, que fa viure.

Fa preguntes i no ens importa que no arriben a conèixer mai les respostes. Exposa respostes i no ens afecta massa el fet de no saber a quina pregunta responen. De vegades fins i tot sembla com si estès construint un puzle fet de trencadís, con si una muntanya de peces inconnexes s'anessin aplegant sota una mateixa idea i acabessin bastint una torre perfecta, impressionant, compacta i majestuosa. Sembla con si dels retalls petits d'una vida en sortís una biografia sense escletxes, sense pèrdues, sense fissures.

I ho fa tot sense perdre mai la subtilesa, el somriure dels fets i de les paraules, mostrant aquella sensibilitat única, que no és pot adquirir, que s'ha de portat enganxada a l'ànima, als pecs de la memòria, a les entonacions de la veu. Esther Zarraluki, si l'heu llegit tot el que us pugui dir és absolutament sobrer, si no la coneixeu, aquesta "Araña" és una meravellosa oportunitat d'entrar de puntetes al seu cor poètic.