Les ocultacions

Proa ha publicat dins la col·lecció Óssa menor 'Les ocultacions', de la poeta Anna Gual (Vilafranca del Penedès 1986) que va guanyar el premi de poesia Miquel de Palol.

 

Llicenciada en Comunicació Audiovisual, Gual quasi que compta els seu llibres per premis (Pare Colom, Bernat Vidal i Tomàs, Senyoriu Ausiàs March, Cadaqués a Rosa Leveroni) i alguns dels seus poemes han esta musicats per Judit Nedderman, Anaïs Vila, Agnès Algueró, Carola Ortiz i l'Orquestra de Músiques d'Arrel de Catalunya.

 

El llibre, amb un pròleg d'Antònia Vicens i un epíleg de Dolors Miquel, respon força bé al títol i, de fet, al llarg dels diferents poemes va apareixent aquest joc que implica tot allò que no es mostra de manera evident. De forma subtil, el que no es veu acaba, d'una manera o altra, agafant protagonisme, convertint-se en idea que perdura, que penetra, que fa forat i que busca crear consciència real i matèria de pensament.

 

Les referències, tal com podria semblar, no fan referència només a coses insignificant que podrien arribar a tenir interès personal en determinats casos, sinó que també mostren elements interiors de conflicte, situacions que poden fer mals, sentiments que cal anar gestionant de la millor manera possible per tal d'evitar que formin una crosta impermeable i s'enquistin.

 

Anna Gual barreja tota mena d'experiències, potser pròpies, potser alienes, potser una barreja més o menys equilibrada de les dues possibilitats. No cal descobrir ni analitzar la veritat, només crear l'impacte emocional inicial i, òbviament, la reflexió posterior, que el fet es reprodueixi a la ment del lector i obligui a dedicar-hi temps, hores, minuts, uns segons plens de fugacitat, és igual, però si hi neix aquesta espurna és probable que el poema i la poeta hagin complert la seva funció, la seva missió.

 

Probablement burxar consciències, encara que sigui de manera subtil i sense optar per la grandiloqüència dels fets sigui la idea de fons, aquell fil que es belluga de sentiment en sentiment per convertir-se en una màquina lúcida, discreta i eficaç de provocar reaccions. Burxar ànimes és una bona manera d'aprofitar la vida i les eines poètiques.