Dimecres, 04 d'Octubre de 2023

Un bon exercici de memòria literària

30 de Desembre de 2022, per Jordi Cervera Nogués
  • Georges Perec

    Cedida

Ara que malgrat els invents tecnològics que permeten fixar i recuperar qualsevol element o sensació a voluntat i a la carta, sembla, paradoxalment, que la nostra memòria és cada vegada més fràgil i feble. Potser per això valdria la pena anar recuperant cada cert temps un dels llibres més singulars de Georges Perec (1937-1982).
 
Es tracta de Me acuerdo, un dels llibres més singulars de  que va publicar l'any 1978 quan treballava de bibliotecari a l'Hospital de Saint Antoine de París i que s'ha convertit en un passional i apassionat viatge per la memòria, privada i pública d'una època.
 
Editat per impedimenta en traducció de Mercedes Cebrián, és una recopilació de 480 anotacions que s'obren sempre amb un Me acuerdo... i que representen un magnífic catàleg d'evocacions que, compartides o no pel lector, són sempre portes obertes a mil sensacions viscudes.
 
La memòria és una estructura complexa, dura i fràgil a la vegada, capaç de fixar amb força o d'esborrar amb absoluta facilitat. Potser per això, quan el pintor Joe Brainard, amb el seu I remember va recopilar els seus records va obrir un camí que fa fascinar Paul Auster i que alguns escriptors es van decidir a adaptar i a imitar. El cas més famós és el de Perec amb el seu Je me souviens però també ho van fer Marcello Mastroiani, la dibuixant libanesa Zeina Abirached i l'escriptor espanyol Juan Bonilla.

Però mentre que Mastroiani i Brainard van optar per uns records molt personals, molt particulars i força íntims, Perec es va decantar per una memòria més col·lectiva, molt més generacional. Me acuerdo de Mayo del 68 amb la idea de construir o d'aïllar fragments del dia a dia, el reflex personal de les qüestions quotidianes que poden abastar molta gent. Fragments viscuts, compartits i potser oblidats que, de cop i volta, reapareixen i ens transporten directament a la nostàlgia, transformant un record global en un de particular.
 
En aquest sentit, Perec, i aquesta edició d'Impedimenta ho manté, va deixar pàgines en blanc al final del llibre per tal que el lector arrodonís aquests Me acuerdo amb les pròpies vivències amb els propis records.
 
Un meravellós exercici literari d'exploració, de nostàlgia i de descobriment.
 

Notícies relacionades: 

BUTLLETÍ DE NOTÍCIES

Indica el teu correu electrònic i estigues al dia de tot el que passa a la ciutat


El més llegit


COMENTARIS (0)
He llegit i accepto la clàusula de comentaris
Autoritzo al tractament de les meves dades per poder rebre informació per mitjans electrònics

Reportatges