En escriure quatre ratlles per publicar-les parlant d'un amic, el primer que et preguntes és què en diria ell d'això, i em ve al cap el Jordi reflexionant un moment, arrugant el rostre i relaxant-lo a l'instant amb un ampli somriure, i dient amb la seva veu contundent i alegre: endavant. I després alguna frase ingeniosa que ens faria esclatar el riure.
Així doncs, amb el seu permís, diré que el Jordi era una persona autèntica i capaç de sorprendre. Ens sorprenia cuinant per tota una colla al mig de la muntanya, o a la Palma ballant a ritme de jazz, i amb cada cosa que deia bevent una 'perdiueta' a la barra del Campus.
El Jordi ens continua acompanyant fixat en la memòria i reunint-nos a tots per celebrar que hem conegut una persona, que sense pretendrer-ho, ha esdevingut excepcional.
Autoritzo al tractament de les meves dades per poder rebre informació per mitjans electrònics