"Aquests són els meus principis, si no li agraden, en tinc uns altres". Aquesta frase és atribuïda a Groucho Marx, i fins ara creia que podia ser aplicada a molts dels polítics que governen les nostres institucions: ajuntaments, govern central, consells comarcals, diputacions i Generalitat. Però una vegada vista la constitució dels nous ajuntaments i com s'han anat formant, amb uns grups totalment heterogenis, sota la idea que les coalicions eren la voluntat de la majoria dels votants, crec que fora massa generós considerar que encara que canviants, com deia Marx, alguns d'ells tinguessin principis.
Hi ha actuacions que cada vegada estan més assumides, això sí, sempre posant per endavant l'afegitó que són democràtiques. La primera és que els partits, una vegada s'ha votat i s'han distribuït els escons, els vots es consideren que ja són propietat del partit polític i, per tant, poden fer amb ells el que vulguin. Bé, ho matiso, fer el que calgui per poder obtenir una cadira, un nomenament o poder estar a prop del poder. Fa anys, ja en vàrem parlar al seu dia, Lluís Llach, va presentar una demanda queixant-se de l'incompliment del programa electoral del PSOE. La resposta judicial va ser que no estaven obligats a complir-lo, com si fos propaganda. De fet, la propaganda està més controlada i no s'hi pot mentir, els polítics sí.
Aquest sentit de la propietat del vot va un pas més enllà. Fa poc, s'ha concretat la composició dels nous consistoris amb majories totalment contràries ideològicament, només amb l'objectiu d'aconseguir l'alcaldia o, encara millor, que l'adversari no l'aconsegueixi. Que els vots del PP, serveixin per donar una alcaldia al PSC-PSOE com ha passat a Barcelona, atès el criteri que la suma dels vots feien majories democràtiques, és una prova del sentit de la propietat.
Em costa pensar que els votants del PP, el que volien era afavorit el PSC. Certament, el PSOE es queixa quan el PP accepta els vots de Vox, que en el fons tenen molta semblança, però no veuen malament que el PSC-PSOE accepti els vots del PP. Clar que abans els Comuns van fer el mateix de la mà de Manel Valls, partit pròxim a Vox, per obtenir també l'alcaldia de Barcelona.
S'han confós els principis democràtics, amb la capacitat de fer el que els dona la gana una vegada el poble ja ha votat. És igual quins siguin els compromisos assumits durant la campanya dient, per exemple, que si no s'és el més votat, s'anirà a l'oposició, com va afirmar Collboni a Barcelona, o compromisos semblants. Davant "tocar poder" tot val i el més greu és que no creuen que hagin de donar explicacions. S'està generalitzant l'acord "en contra de", en lloc de fer-ho per defensar uns interessos comuns.
Quina diferència hi trobem entre votar el PSC-PSOE, que ha obtingut l'alcaldia de Barcelona amb el suport del PP, a que hagués estat el PP qui l'hagués obtingut gràcies al PSC-PSOE? Costa de trobar la diferència, ja que l'objectiu d'ambdós partits era el mateix: evitar que un representant dels grups independentistes pogués ser l'alcalde de la capital. De fet, tampoc cal patir gaire pels acords entre els grups polítics, al final, com s'ha vist en aquest cas. Qui marca el que s'ha de fer, tant en el PSC-PSOE com en el PP, són els dirigents de Madrid. Ho ha deixat ben clar Núñez Feijóo, defensant aquest vot al PSC-PSOE, perquè era una actuació que havia de fer per "política d'estat".
Aviat tindrem una nova convocatòria d'eleccions, el 23 de juliol, i l'argument d'uns per anar a votar és per fer marxar a Sánchez del govern i dels altres és votar per evitar que el PSOE perdi el poder. Enmig d'aquesta baralla d'interessos de partits, l'electorat voldria saber, almenys a casa nostra, quin és el veritable objectiu per anar a votar.
Fins ara, d'ERC tan sols s'ha sentit, com argument per votar, que no convé que guanyi la dreta perquè a Catalunya les coses ens aniran molt malament. Junqueras ha deixat ben clar que està disposat a continuar donant suport a un nou govern del PSOE. De fet, la pregunta és: fins ara, amb aquest govern, ens ha anat bé? Certament, es van promulgar els indults i alguns canvis en el Codi Penal, però, per altra banda, ho havien de fer, perquè des de la UE ja els estaven cridant l'atenció i no podien anar pel món mantenint presos polítics.
Mentre es mantenen els judicis pels fets de l'U d'octubre, el TEDH resol que insultar la bandera espanyola és llibertat d'expressió. Els mossos intervenen amb força a Girona per evitar posar una pancarta contra la monarquia. Potser això no és llibertat d'expressió. Per què van actuar realment els mossos? La pregunta és perquè cada vegada s'assemblen més els governs de la Generalitat i el central. És lògic, l'objectiu és el mateix, només governar i seguir al poder.
I ara es queixen de l'abstenció, i és cert, quan es produeix guanyen les minories, de qualsevol tendència es mobilitzen i voten. Això provoca que les eleccions les poden guanyar no el que volen la majoria dels ciutadans, sinó el que volen els pocs que han votat.
Fins aquí, és el procés que ens hem donat i si no votem, no ens podem queixar. Tot i que actuacions com les comentades, d'establir majories només per guanyar una alcaldia o perquè l'altre partit no la tingui, pot provocar que finalment la gent no voti. Ens cal saber el perquè votarem: per salvar Espanya? Ja s'ha fet moltes vegades. Potser fora millor saber què faran per salvar Catalunya.
