Divendres, 19 d'Abril de 2024

La Maria omnipotent

26 de Febrer de 2024, per Jordi Martí Font
Divendres passat, a última hora, se'ns va ocórrer anar a Reus, al Bartrina, de concert. Hi havia una de les actuacions del Festival Accents i fa dies que porto un pen al cotxe amb algunes de les seves cançons, la segueixo per xarxes i havia vist alguna imatge del seu directe, així que cap a Reus a veure què, si sí o si no.
 
Un cop allí i després de saber que, a la mateixa hora, al Fortuny, hi cantava Mayte Martín, vaig pensar que quina mala sort. Però la sort no ho és tot quan el que dones és tan reconsagradament bo. Comença el concert i començo a flipar. Sí, perquè allò va ser per flipar i no una mica sinó més que molt. Els primers temes ja la van situar cap a dalt, tant per aquella veu que ho fa remoure tot com per la musicació, que va ser, i és, espectacular, sense manies ni línia clara, però segurament per això, també, tan contundent com imaginativa.
 
Després de sentir les interpretacions d'alguns dels temes que componen el seu primer disc de sis cançons, 'L'Assumpció', va explicar que per completar el concert faria algunes versions. I va començar amb "Voy pa'la mani" de la Gata Cattana i va continuar amb "Gall roig, gall negre" del Chicho Sánchez Ferlosio. I amb això ja tornava a mostrar per on anaven els trets.
 
Ens va explicar que, realment, ella era una nouvinguda a la música d'arrel, que realment ella havia après música la conservatori i el seu instrument era el saxo, va parlar del seu pare i de com li havia regalat una cançó que acte seguit va cantar, "Angelitos negros", i va recordar les seves iaies mentre ens tornava a esborronar amb una veu poderosa que versionava i es feia seva part del cant del Misteri d'Elx.
 
I ella i els altres músics acabaren dalt d'una tarima enmig de l'escenari on ens acomiadaren mentre sonava "Coopera" d'Orxata Sound System.
 
Però no es va acabar aquí la cosa, perquè mentre sortíem cap a fora del teatre i comentàvem com ens havia agradat, a mi entusiasmat, ella ja estava darrere de la parada de discos, bosses i samarretes. I és que ara ja tinc clar a qui es referia quan canta, cantava i cantarà allò de "La Maria omnipotent". Llarga vida a La Maria!
 
Jordi Martí Font és professor i escriptor.

Notícies relacionades: 

BUTLLETÍ DE NOTÍCIES

Indica el teu correu electrònic i estigues al dia de tot el que passa a la ciutat


El més llegit


COMENTARIS (1)
He llegit i accepto la clàusula de comentaris
Autoritzo al tractament de les meves dades per poder rebre informació per mitjans electrònics

Comentaris

Ramon Salvat -Reus  27 de Febrer de 2024

I si escolteu el disc!!

Del millor dit i cantat amb aquesta llengua nostra valenciana, del nostre sud,que compartim i estimen, és més que bona la Maria!