Hi ha una frase molt utilitzada en altres temps per part dels polítics, que deia Les eleccions són la festa de la democràcia. Doncs, Déu-n'hi-do, perquè sembla que anem de festa en festa. Just s'han celebrat les eleccions municipals i quan encara ens trobem en el procés de veure qui serà el nou alcalde de moltes ciutats, amb el joc que dona la suma de regidors, ja s'ha anunciat un altra cita electoral: les eleccions generals.
Val a dir que Pedro Sánchez, una vegada més, ha fet valer la seva habilitat de malabarisme i tot just l'endemà de la celebració de les eleccions municipals, anunciava la convocatòria d'unes eleccions generals, assumint la perduda de 403.741 vots. Una convocatòria que també respon a altres raons: evitar les queixes dels barons del seu partit, o evitar un desgast major, si fossin a finals d'any. De fet, almenys, formalment, reconeix la seva derrota en els resultats obtinguts i encara que el gest no resolt les possibles queixes dels votants que ha pogut perdre, el que posa de manifest que ha escoltat els resultats.
A Catalunya, com sempre, tot és diferent. ERC ha tingut una pèrdua de 301.747 vots, xifra que si es compara amb la pèrdua del PSOE a tot l'estat, és una xifra molt més important de pèrdua de suport electoral. Tot i això, el seu president, Oriol Junqueras, ha vingut a dir que no ha de canviar res, que és l'electorat qui no ha entès el seu missatge. De fet, en una entrevista a RTVE, en ser preguntat si pensava dimitir, va afirmar que no, que no veu un fracàs en els resultats electoral del passat dia 28 de maig, que hi ha altres maneres de valorar el suport de la gent i que ell "és el polític més ben valorat des de fa anys".
Una vegada més sembla tenir el poder de la veritat, que li ve anunciada i que els seus votants no saben entendre. L'única reacció del partit que governa Catalunya ha estat la crida a una unitat d'actuació per part del president Aragonès, matisada posteriorment per Junqueras, ja que "això no vol dir que haguem de fer llistes conjuntes". Declaracions fetes en un clar intent de situar el focus en el futur govern de Madrid, tot intentant diluir la patacada que han sofert amb la pèrdua de vots ja comentada.
Presenta unes propostes, estratègies i acords ambigus no definits, tot semblant una cortina de fum per no parlar dels resultats de les municipals, amb l'argument que s'ha d'evitar que el govern de l'estat caigui en mans del PP i Vox, com sembla pot acabar passant si la tendència es manté el pròxim 23 de juliol. De fet, fa una crida a salvar Espanya, pel bé de Catalunya. Llàstima que fins ara no s'han vist enlloc, els guanys d'aquest suport.
Per la seva banda Junts, a través del seu secretari general Jordi Turull, que manifesta una candidesa que no és digna d'un polític de la seva experiència, torna a demanar llistes conjuntes per fer camí a la independència, quan és conegut que ERC mai les ha volgudes. Quan es van fer va ser d'una manera molt forçada pel president Mas, i tots sabem com va anar després, amb unes lluites fratricides, que han portat, a fer que Joan Tardà proposés donar l'alcaldia de Barcelona als Comuns abans de donar-la a Junts.
Potser l'aposta de Junts a una llista conjunta cal situar-la en el seu propi partit, que encara sembla tenir a mig enllestir el seu full de ruta. De fet, dels tres partits independentistes, és precisament Junts el que ha tingut un millor resultat en nombre de vots. Clar que la situació de Barcelona amb Trias al capdavant ha donat un volum global de vots que potser no es correspon amb el suport real al partit. En conjunt, els tres partits independentistes, fins i tot la CUP (amb una manca de visualització en aquest escenari polític) han patit una pèrdua de vots que clarament ha derivat en l'abstenció.
Els votants han decidit no votar després d'unes polítiques erràtiques del govern de la Generalitat, que ha oblidat que els vots rebuts eren per fer la independència, a més de les posicions poc fermes de Junts i la CUP davant el govern Aragonès. En poques setmanes, les urnes tornaran a estar disposades. Si el missatge d'ERC és Vota'm, perquè així podrem salvar el govern del PSOE a Madrid, i fa les mateixes polítiques, i Junts i la CUP (aquesta última força és probable que no s'hi presenti), no envien un missatge clar a les demandes d'aquests electors que s'han quedat a casa fastiguejats dels seus polítics. Per tot plegat, ens podem trobrar en una nova derrota en vots de l'independentisme.
Joan Bermúdez i Prieto és advocat i politòleg.
