Existeixen determinats moments a la vida en què un se n’adona que tota la lluita i sacrificis realitzats han valgut realment la pena. Són espurnes, guspires que tímidament s'acosten i se'n van, perquè la batalla ha de continuar. Però durant aquests brevíssims instants, en aquest període de temps gairebé imperceptible per a l'ésser humà, el cercle es tanca perquè es pot comprovar que tot té un significat, que allò pel que s’ha lluitat ha servit per alguna cosa, i que si realment existeix un destí o naixem amb algun propòsit és probable que ho estiguem complint. I davant d'això, la resposta més simple però alhora més encertada és sentir-se satisfet amb el treball realitzat. I ser feliç (o, almenys, intentar-ho).
Aquesta setmana he viscut un d'aquests moments especials. Va arribar a mi en forma d'un correu electrònic de la Universitat Nacional de Costa Rica (UNA) en què se m'informava que el Consell Nacional de Rectors de Costa Rica (CONARE) ha aprovat declarar el 2016 com l'any de les universitats públiques per la Mare Terra. Això vol dir que tots els centres de titularitat pública del país centreamericà han acordat, segons expliquen ells mateixos, "liderar la transformació de la societat per al benestar social i la sostenibilitat ecològica, tot això mitjançant el seu quefer a través de la docència, la investigació, l'extensió o acció social i la producció".
Alguns us estareu preguntant per què aquesta informació sobre la llunyana Costa Rica em produeix tanta satisfacció. La resposta és simple: Mare Terra Fundació Mediterrània i la Red Internacional de Escritores por la Tierra -entitats que presideixo- tenen un paper protagonista en aquesta història. I és que les dues són les impulsores dels Encuentros de Escritores por la Tierra, una confluència d'artistes, ecologistes, intel•lectuals, cooperants i altres ments pensants amb quelcom que aportar que es reuneixen físicament cada certs anys i que comparteixen un objectiu fundacional: la protecció de la Mare Terra per sobre de totes les coses. La propera trobada, gràcies a un acord amb la UNA, tindrà lloc a la universitat costa-riquenya els dies 6, 7 i 8 d'abril del 2016.
Que coincidint amb el VII Encuentro de Escritores les universitats hagin mostrat aquest sòlid compromís amb el medi ambient no és casualitat. De fet, la mateixa UNA també ha programat un màster que servirà com a reforç i ampliació de l'esdeveniment. En resum, que a Costa Rica s'estan prenent molt seriosament el medi ambient i cal aplaudir-ho, perquè es tracta d'un país que concentra aproximadament el 5% de tota la biodiversitat que hi ha al món malgrat ser d’una grandària reduïda. A nivell personal, el fet de contribuir en certa manera a la creació d'una generació de ments brillants que entengui i lluiti per solucionar el greu problema que tenim amb la nostra malalta Mare Terra em produeix, en tots els sentits, una enorme satisfacció. Perquè o els joves prenen el relleu i comencen a agitar consciències o el nostre futur com a humanitat és fosc, tant com el fons del forat en el qual estem caient.
Repeteixo: existeixen determinats moments a la vida en què un se n'adona que tota la lluita i sacrificis realitzats han valgut realment la pena. I avui més que mai, avui que la humanitat no para de demostrar la seva falta de respecte cap a ella mateixa, avui que hi ha milions de persones que estan patint, avui que l'ésser humà nega el menjar i la bondat als seus, em sembla especialment important qualsevol gest, per petit que sigui, que ajudi a fer del món un lloc millor.
La Mare Terra està malalta i hem estat nosaltres els que li hem tret la salut amb la nostra avarícia, egoisme i deixadesa. Però nosaltres, tristos i febles éssers humans, sent els causants del problema també podem ser la seva solució. Celebrem el Dia de la Terra, alguns més espavilats la Setmana de la Terra o l'Any de la Terra. Prou d'efemèrides! Cada dia ha de ser el dia de la terra i hem de viure de manera que no hi hagi un matís especial que ens recordi que hem de cuidar el nostre planeta; aixequem-nos cada dia pensant de manera automàtica que o ens posem les piles o fins aquí hem arribat.
En el fons, si la notícia de Costa Rica em proporciona tanta il·lusió és perquè confio en la creació d'un exèrcit verd que comenci a posar les bases de la recuperació ambiental. Que la meva lluita, i la lluita de tants altres que han dedicat les seves vides a la protecció del planeta, serveixin per a alguna cosa. No deixeu morir la nostra feina i, amb això, la nostra raó de ser. Guerrillers de la llum, en vosaltres diposito la meva esperança...
Ángel Juárez Almendros és president de Mare Terra Fundació Mediterrània i de la Red Internacional de Escritores por la Tierra.
Dissabte, 20 d'Abril de 2024
