Tornem-hi?

No cal que ho sigui a la vista de fora... N'hi ha prou en veure que és altament llastimós en com s'ha malgastat la il·lusió, o si més no el vot, de quasi bé dos milions de ciutadans de Catalunya, i el que encara pot ser més greu, com s'ha desgastat un polític dels que malauradament no abunden que s'ha hagut de dedicar a tot, tot, menys en el que ens podia haver estat més útil, senzillament en governar i dirigir el trajecte que, ell més que ningú, ha encapçalat.
Si que és cert que la força del moviment que ara ja es mastega al país ve de baix, de la gent... És ben cert que el “xip” identitari ja és molta gent que l'ha canviat, que la majoria d'aquest país que creia fermament “no estem tan malament” ara pensa decididament “podem voler més”, que ha passat d'aspirar ha estat el millor possible dintre d'Espanya a estar convençuts que dins d'Espanya ja és impossible estar-hi raonablement bé i a gust.

Però, compte perquè tot sembla indicar que l'enorme força del nou sentiment portat al carrer ha agafat els partits polítics una mica en fals, com si no arribessin a estar prou preparats per assumir el no mandat i actuar en conseqüència. CIU va quedar despullada i el seu “sí” però “no”, allò de “la puta i la ramoneta”, una vegada aclarida l'ambigüitat de la societat va esclatar a bocins. En van quedar, això si, els dos trossets més grans... bé, el que en quedava d'Unió amb el seu discurs utòpic i molt poc original, i el més gros que era el de CDC però ara ja ben definida, pot ser no tan “centrada” però ja de marcat caire independentista.

ERC, que es manté original i intransferible, s'haurà de veure en el futur si ha quedat tocada, i de quina manera, després de la seva experiència d'unir forces amb un partit totalment oposat, encara que només hagi estat per compartir un objectiu de fons en comú i facilitar el recompte de vots en un sentit determinat i inequívoc.

Una vegada autodescartar-se l'altre partit referent fins fa ben poc, el PSC, jo segueixo pensant que aquests partits podrien englobar molt bé una gran part de la ciutadania més o menys moderada, que vull creure que segueix sent la majoritària a Catalunya. Si CDC i ERC afluixen, cedeixen aquest espai més o menys moderat i el poden ocupar partits emergents que en el seu origen i objectiu tenen més a veure amb la Catalunya autonòmica, que ja sabem el que dóna de si, que amb la Catalunya que quasi bé dos milions decididament reivindica.

Després de tres mesos en què els polítics no han estat a l'altura de la ciutadania tot sembla indicar que anirem a agafar més experiència en això de votar. Tornem-hi?, ens podem preguntar, però el que hem d'esperar és que, tot practicant, finalment l'encertem.