Les persones, les empreses i la innovació, juntament amb la sostenibilitat i la ciutat verda, són els 3 eixos del pacte de govern a Reus, i d'acord amb els quals s'està treballant. El canvi de govern ha comportat, en paraules de l'alcaldessa de la ciutat, Sandra Guaita, la posada en marxa de "noves dinàmiques a partir de l'escolta activa" de les demandes de la ciutadania.
Les persones
L'Ajuntament de Reus, en aquests 100 primers dies de govern de coalició, ha encetat actuacions en l'àmbit de Via Pública. Durant l'estiu, s'ha impulsat un pla de xoc inicial de neteja als carrers, que va concloure al setembre, un altre centrat en les zones de jocs infantils, i també un pla intensiu de poda d'arbrat a 42 carrers del municipi.
Un altre dels àmbits d'actuació ha estat en polítiques de convivència, mediació i seguretat, i és que s'ha incrementat en 9 el nombre d'agents de la Guàrdia Urbana en aquestes setmanes i es preveu que durant el 2024 i 2025 en siguin 10 més cada any.
L'habitatge social, un altre tema clau i candent. Reus és una ciutat "tensionada" en política d'Habitatge al qual s'ha de donar resposta. Des del consistori ja es treballa en la construcció de 132 pisos de lloguer social a la zona sud, es tracta d'una iniciativa 100% pública que pretén dimensionar el servei d'habitatge.
Tot seguit, i també amb el focus posat en la zona sud, una zona de creixement no tan sols urbanístic, sinó també social i d'infraestructures, es tira endavant el disseny d'una futura escola bressol. L'alcaldessa Sandra Guaita ha detallat que en els darrers anys no s'havia fet cap política activa en aquest àmbit de l'educació.
Una altra qüestió que s'ha posat sobre la taula és la dels mercats municipals, dos equipaments públics, el Central i el del Carrilet, amb què s'aposta pel diàleg, tenint en compte la pròpia personalitat de cadascun. El Mercat Central es troba ara mateix en obres i el del Carrilet, que celebra els seus 40 anys, com ja es va anunciar a l'estiu, no es mou de lloc.
Seguint la línia de l'escolta activa, l'alcaldessa ha explicat que el pla integral de barris és el resultat de la feina conjunta de diverses regidories per tal de reforçar la proximitat del consistori envers les diverses realitats del municipi.
En una població cada vegada més envellida, la gent gran és un dels estrats socials clau i en el qual s'ha de ser molt actiu. La regidoria de Salut presentarà a l'octubre un servei d'orientació de salut mental i emocional, centrat en gran part cap a les persones que pateixen una solitud no desitjada.
La projecció comercial i la societat de la ciència i la innovació
"Reus és una ciutat que mira cap al futur, on hi ha molt de moviment", ha apuntat la regidora de l'Àrea de Projecció de Ciutat, Noemí Llauradó. L'adquisició del sector H12 per part de l'empresa logística P3 Logistic Parks és el darrer exemple que justifica el "lloc estratègic" que ocupa Reus en el mapa, més enllà del territori català.
Aviat s'anunciarà la instal·lació d'una empresa important al centre Bioempreses, ubicat a la zona de Bellissens, que suposarà la reactivació de l'edifici i implicarà la creació d'un important nombre de llocs de treball. En aquesta línia, també es treballa per posar en funcionament un nou Cepid, el Cepid 2 de Redessa. Aquest centre empresarial "pioner a Catalunya", en paraules de Llauradó, enguany fa 30 anys i en les pròximes setmanes s'iniciaran els actes en motiu de celebració.
Les polítiques industrials es basen en dos eixos: les grans indústries i la indústria potent. Des de Redessa es vol atraure una indústria potent al Tecnoparc, es busca que es vegi Reus com una ciutat atractiva que aprofita les seves potencialitats en els sectors TIC i agroalimentari.
Quant a turisme, s'espera que l'any 2026 s'inauguri un renovat Gaudí Centre que aposti per una museografia més innovadora, immersiva i accessible a la ciutadania, amb motiu del 100è aniversari de la mort de l'arquitecte reusenc. Pel que fa al Museu de Reus, l'Ajuntament ha estat beneficiari d'una subvenció de 2 milions d'euros destinada a la renovació de la seva museologia.
Més a curt termini, s'espera amb ganes la pròxima campanya de Nadal, la qual comptarà amb més carrers enllumenats, el cost de la il·luminació dels quals, per primer any, va a càrrec íntegrament de l'Ajuntament de Reus.
Des de l'àmbit de promoció de ciutat, Llauradó assegura que es fan "passes decidides" en accions d'internacionalització, no tan sols de productes km0 com el vermut, sinó també com a marca de ciutat.
Fa uns dies, es va anunciar la nova convocatòria d'ajuts per a empreses de menys de 50 persones i també el nou catàleg de formació professional, executat juntament amb el Mas Carandell.
Pel que fa a la xarxa de teatres municipals, ja s'està a l'espera de celebrar l'acte amb l'Arquebisbat del lliurament de les claus del Bravium. A partir d'aquest moment, el municipi treballarà de manera conjunta amb el Bartrina, el Fortuny i el Bravium, tenint en compte que són institucions consorciades.
Quant al turisme de caire esportiu, fa uns dies es va celebrar la Supercopa d'hoquei, fet que reforça la capitalitat esportiva de Reus. Aquesta fa que els espais esportius hagin d'estar en condicions òptimes. Per tant, aviat s'anunciarà un pla de xoc de reparació i manteniment d'aquestes instal·lacions municipals. La setmana passada, per exemple, es va anunciar la licitació de la construcció d'un nou camp de gespa artificial annex a l'estadi.
La sostenibilitat no tan sols ambiental
Des de l'Ajuntament, es posa en valor la feina feta quant a la millora de l'aprofitament dels recursos hídrics en l'actual crisi de sequera que pateix el territori. "La ciutat ha crescut gràcies a la diversificació de l'ús de l'aigua", ha defensat el regidor de l’Àrea de Medi Ambient, Sostenibilitat i Via Pública, Daniel Rubio, qui ha afegit que "Reus forma part de la solució hídrica de la comarca". Una de les més recents actuacions ha estat la recuperació d'un pou a Mas Miarnau.
L'àmbit mediambiental és una línia d'actuació important dins el marc europeu. Amb l'ajut dels fons Next Generation, el consistori treballa en el projecte RENATUReus, que aposta per la renaturalització del municipi.
Quant a l'autoconsum energètic, Reus Energia és una comercialitzadora que ja opera al mercat regular, és a dir, ja pot comprar i vendre energia. Al passat ple de divendres es va acordar el conveni que regula el preu de compravenda. Gràcies a l'activitat de Reus Energia, Rubio assegura que Reus s'estalviarà entre 80 i 90 mil euros.
L'aposta per unes "festes sostenibles", unes festes que compten amb un pla de prevenció de residus ja està en marxa. Les diverses colles i associacions veïnals reben vaixelles, tant plats com gots, reutilitzables per tal de generar el menor impacte residual possible.
Tot seguit, també es busca la sostenibilitat en la mobilitat urbana, en aspectes com la vianalització de diversos eixos de la ciutat, com el raval de Santa Anna, o el Reus ciclable amb el servei de la bicicleta compartida, la Ganxeta.
A més, des d'Urbanisme es busca la millora dels entorns dels barris, com ara el del Carme amb aspectes com la construcció del CAP al barri, el desdoblament de l'actual CAP Sant Pere, ubicat aquest al camí de Riudoms, o la construcció d'un pàrquing subterrani. També Urbanisme centra la seva activitat en la projecció de la zona sud la reformulació del carrer Astorga o la futura estació d'autobusos, que depèn alhora d'institucions supramunicipals.
Tot plegat quedarà reflectit en el PAM, el Pla d'Acció Municipal. A l'octubre, estarà redactat el document preliminar, acompanyat el pressupost municipal, i al desembre, el document definitiu.
Finalment, Reus també té un pensament de ciutat "en gran", segons Sandra Guaita, i té la mirada posada en l'impuls de la regió metropolitana del Camp de Tarragona. Ja s'han mantingut reunions amb l'Ajuntament de Tarragona i en les pròximes setmanes s'iniciaran amb la Diputació de Tarragona.
