Aromes cubans a Reus

És difícil no imaginar-se Cuba com una terra exòtica i sensual en què l’oceà i el paisatge combreguen per definir una mena de paradís inabastable. Aquesta és la visió que el llegat indià present al nostre territori ha conservat d’aquesta illa que ostenta fils subtils amb la nostra història contemporània. A nivell de Baix Camp, l’insigne Parc Samà és, potser, la imatge més elaborada i coneguda d’aquest passat vinculat amb el colonialisme cultural i econòmic que van protagonitzar molts catalans en aquelles terres.

Lluny d’aquesta imatge edènica que molts indians o els seus successors van voler reproduir a les societats de retorn, la relació de Cuba amb Reus al llarg del segle XX va sustentar-se també amb el suport cívic, cultural i de cooperació. Més desconeguda és la relació del reusenc Joan Ferraté (germà de Gabriel Ferrater) amb el món universitari cubà i com a assessor tècnic del Govern durant els primers anys del castrisme. Amb aquest article, Reusdigital.cat fa un repàs –en cap cas exhaustiu- dels llaços que uneixen Reus amb l’illa caribenya que acaba d’acomiadar fa poques setmanes a Fidel Castro. La capital del Baix Camp, a més, està agermanada amb la localitat de Boyeros des de l’any 2000.

Espais i personatges vinculats amb l’illa

El luxe i l’exotisme que encara es pot respirar a Mas Sedó és un dels exemples que relaciona la ciutat amb l’illa. Aquest espai ubicat vora a l’emblemàtica Comarcal va ser adquirit per un indià basc de passat fosc, Restituto Amézaga Lambarri, que hi va morir arran d’una explosió durant la Guerra Civil. Precisament, un dels seus fills, Ramon Amézaga Botet, va ser alcalde de Reus el 1939 durant un breu període de temps. Segons el llibre ‘El llegat indià a les comarques de Tarragona’, l’atzar va convertir el reusenc Fèlix Astol i Artés (1813-1901) en un dels ambaixadors internacionals del rom i les havaneres quan va fugir a Cuba per eludir el servei militar sense aconseguir el seu objectiu.

En el terreny del paisatgisme, el reusenc Ramon Magriñà va exportar el gust reusenc a Cuba i va dissenyar els jardins de les millors mansions havaneres als anys 20 del segle XX. De les seves intervencions ens ha arribat, per exemple, els grans jardins de La Tropical. En el camp de l’arquitectura, Federico de Arias Rey es va establir a l’Havana el 1915 després d’haver destacat en el modernisme i va construir a l’illa la Quinta del Rosario entre altres obres. Riudoms, Mont-roig del Camp, La Selva del Camp són altres municipis del Baix Camp que també estan relacionats amb aquest passat.

Joan Ferraté, assessor del govern cubà de Castro

En el camp de les lletres, menys coneguda és la relació de l’escriptor, crític literari i traductor reusenc, Joan Ferraté amb Cuba, tal i com molt sovint recorda l’escriptor reusenc Xavier Amorós que va coincidir amb ell a l’escola i que admira la seva obra. Joan Ferraté era germà del poeta Gabriel Ferrater i als anys 40 va marxar a Cuba on va exercir de professor de llengües clàssiques a la Universitat de Santiago de Cuba (1954-62). Durant els primers temps del govern revolucionari, Ferraté va exercir com a assessor tècnic del govern cubà durant un any i, posteriorment, es va traslladar al Canadà on va continuar la seva carrera universitària. Més tard va tornar a Catalunya on va desenvolupar la seva obra i també va tenir cura de les edicions pòstumes i inèdites del seu germà.

Punt 6 Ràdio col·labora amb Ràdio Habana

A finals dels anys noranta del segle XX, l’emissora reusenca Punt 6 Ràdio va arribar a un acord de col·laboració amb Radio Habana de Cuba que consistia en l’intercanvi de notícies a través dels informatius de les dues emissores. Aquesta circumstància va afavorir que l’emissora reusenca esdevingués el 1998 representant a les comarques meridionals de l’ACCIC (Associació Catalano-Cubana d’Intercanvis Culturals) i, en col·laboració amb altres entitats com, per exemple, l’AMCA organitzés xerrades, actes musicals, sobre les manifestacions culturals cubanes.

A la inversa, també, aquest intercanvi va suscitar que la Casa de Cultura de Matanzas organitzés el 1999 una exposició sobre manifestacions culturals de Reus i el mateix alcalde de la ciutat cubana, Ariel González, visités la capital del Baix Camp. De fet, al llarg de l’experiència coneguda com a ‘Interconnexions’, diferents entitats com Carrutxa, Òmnium Cultural, Centre de Lectura, entre d’altres, van iniciar un projecte d’agermanament cultural entre les entitats de les dues ciutats. Un agermanament que l’any 2000, per exemple, va visibilitzar-se amb l’acció de recollir fulls de paper per a escoles de Cuba.

Agermanament de Reus amb Boyeros (2000)

Sens dubte, aquesta relació permanent amb l’illa va afavorir que el mateix any 2000 la ciutat de Reus s’agermanés amb la localitat de Boyeros, convertint-se d’aquesta forma en un dels sis municipis del món amb els quals ha establert aquests lligams.

L’expresident del Parlament de Catalunya i exprimer tinent d’alcalde de l’ajuntament de Reus, Ernest Benach, recorda com a partir d’un viatge a Cuba amb l’aleshores president del Parlament, Joan Raventós, va establir-se aquesta possibilitat. Posteriorment, el mateix Benach va dur a terme l’acte oficial de signatura de l’agermanament a Boyeros juntament amb el seu alcalde.