Qui dies passa, anys empeny…

CiU, Ara Reus i ERC certifiquen la seva aliança municipal, el passat 25 de febrer
Enrique Canovaca

Políticament parlant, el 2016 ha estat un any de comiats a Reus. Ni David Vidal, cap visible de la CUP durant el difícil i imprevisible mandat 2011-15 i cap de cartell en les darreres municipals, ni Francesc Vallès i Núria Borrell, pretesos revulsius dels socialistes locals, són ja regidors al consistori de la capital del Baix Camp. Com no pot ser d’altra manera, aquests moviments inesperats a l’oposició han donat confortabilitat a una CiU que afrontava –i afronta encara- un mandat amb dificultats per l’exigua minoria de govern que van determinar les urnes el 2015.

Després del vot de confiança que va aconseguir Pellicer amb l’abstenció de la CUP al debat de pressupostos de l’any passat, el 2016 no podia haver començat millor pels seus interessos en sumar dos aliats estables –tot i que encara clarament insuficients aritmèticament- al govern: primer, Ara Reus i, tot just un mes després, ERC. Tot i aquests inicis esperançadors pel govern es pot dir que l’any polític ha anat de més a menys i que els rèdits obtinguts a principis d’any s’han anat amortitzant amb el pas dels mesos.

Més enllà de sumar nous suports a l’acció de govern, l’entrada dels dos socis ha tingut la virtut d’implicar-los en la resolució d’algunes de les veritables “patates calentes” del mandat, d’entre les quals destaca -per volum i transcendència ciutadana- la situació econòmica de l’Hospital Sant Joan de Reus. No és per menystenir l’acció política que s’està duent a terme en l’assoliment de solucions en aquesta matèria però per un espectador imparcial resulta com a mínim curiós que la màxima autoritat municipal no visualitzi amb més fermesa la seva implicació en la recerca d’un camí de futur en aquest equipament hospitalari.

Un centre en el qual històricament s’han esmerçat amplis esforços econòmics i territorials i que durant anys ha format part del cor societari de la ciutat. Precisament, el 2017 es complirà el trenta aniversari de la posada en marxa d’aquesta primera societat anònima de la ciutat i en l’horitzó es perfilen incerteses malgrat el consens que el Pacte de Salut, anunciat com a imminent, pugui aconseguir. De moment, dos dels grups municipals presents al saló de plens, la CUP i el PP, advoquen perquè la Generalitat es faci amb la gestió directa d’aquest centre sanitari i no se sumen a les noves regles de joc establertes. El pla de viabilitat que s’ha d’aprovar properament fixarà els canvis estructurals a realitzar, que passen per millorar el finançament de la Generalitat, reduir la despesa interna i renegociar amb els bancs el préstec per pagar l’edifici de l’hospital.

Sens dubte, una de les situacions que costarà oblidar d’aquest 2016 serà la impotència per la mort d’una anciana a causa de la pobresa energètica a la ciutat. Malgrat la duresa de la persistent crisi, la ciutat no havia viscut cap gran situació límit i l’accident que va patir aquesta àvia va posar damunt la taula les contradiccions que han de patir els ciutadans sense recursos dins de l’actual sistema. Els dies següents a aquesta dissortada mort van qüestionar els mecanismes de resolució d’una àrea com la de Benestar Social que fins ara sempre s’havia observat regida per l’eficàcia i l’eficiència. També, evidentment, els de les grans elèctriques, en aquest cas Gas Natural, que no va informar del tall de llum a l’Ajuntament de Reus. En aquest àmbit, cal subratllar que Reus i Tarragona ja portaven mesos treballant en una Taula per a la Pobresa Energètica i que el programa de gestió alimentària s’ha consolidat a la ciutat com un model d’èxit.

Una de les altres àrees protagonistes de l’any és la de Cultura, vinculada a la de Promoció. La proposta estrella del govern municipal de fusionar l’històric IMAC amb l’Institut de Museus ha pogut sortir endavant gràcies al vot del PP i l’absència d’algun regidor de l’oposició. La proposta ha estat força criticada, més quan l’organisme autònom acumulava dèficit des de feia anys i Hisenda havia enviat una carta reclamant la seva liquidació. En aquest capítol, el govern confia en l’embranzida que pot representar el 2017 la celebració de la Capitalitat Cultural però el fet que a hores d’ara no hagi suports ferms per l’aprovació dels pressupostos genera incerteses en aquest camp. I és que es percep molt improbable que la CUP pugui tornar a salvar uns comptes econòmics després que fa pocs dies el mateix alcalde descartés de ple una de les apostes que els cupaires han reiterat darrerament: la internalització del contracte de la brossa. Queda l’opció del PSC, que ha de renovar la seva executiva, encara encapçalada per Francesc Vallès, i la de Ciutadans, que posa condicions difícils d’assumir pel govern.

Observat en el seu conjunt l’any polític que deixem enrere no passarà precisament a la història com el moment en què la política reusenca aixeca el vol després d’un període de canvis, incerteses i males notícies. Amb tot, de notícies positives n’hi ha hagut, com l’obertura total de la Biblioteca de Pere Anguera; les obres de reforma de l’Estadi Municipal i del Pavelló Olímpic, de cara a uns incerts Jocs del Mediterrani de Tarragona; l’aprovació de la nova ordenança de civisme amb escasses modificacions; la solució del conflicte obert entre l’Ajuntament de Reus i el CF Reus Deportiu per l’ús de l’Estadi Municipal; les obres de la plaça de Catalunya, l’impuls de l’Agència Reus Promoció, amb la incorporació d’una nova gerent, o el procés per aprovar un nou reglament de participació. I de cara a futur, govern i oposició tenen els deures d’aprovar el pressupost per 2017. Si no hi ha sorpresa de darrera hora, s’hauran de prorrogar els comptes de 2016, aquest 31 de desembre.

Etiquetes: