Una majoria alternativa inexistent valida el full de ruta de Pellicer

Resulta ben curiós que una de les crítiques més recorrents contra l'alcalde de Reus, Carles Pellicer, des que va entra al govern, el juny del 2011, és la manca d'un full de ruta i que ara ell mateix es vanti de tenir-lo des de fa mesos a costa de les evidents incompatibilitats entre els partits de l'oposició. Pellicer té clar que aprovarà els seus primers pressupostos realment expansius sigui com sigui -"pel bé de la ciutat", diu- i amb uns passos perfectament definits ha anat traçant el seu camí, especialment, després del rebuig de la CUP a finals de l'any passat. S'ha aprofitat d'una escletxa legal que també ha permès avançar al govern d'Ada Colau a Barcelona i preveient la continuació del bloqueig polític, l'expedient que segurament entrarà en vigor el 12 de maig ja preveu un crèdit de 6 milions d'euros per a futures despeses.

El govern municipal encara manté l'esperança que algun grup de l'oposició doni el braç a tòrcer i s'aprovin els pressupostos per majoria simple, en la qüestió de confiança programada per aquest dimecres. Però és un extrem pràcticament impossible. La CUP ja ha engegat la maquinària per la moció de censura, sabent que no tindrà èxit. Ciutadans i PP confirmen que el seu vot tornarà a ser negatiu -"no ha canviat res en dos dies", diuen. I queda la incògnita del PSC, que encara manté certa ambigüitat. Si fos per Andreu Martín, ja no s'hagués arribat a aquesta situació i els comptes estarien en vigor, però el seu partit l'ha desautoritzat. Ara veu com l'escenari és lleugerament diferent del del divendres, amb una major inestabilitat política, però serà molt difícil que el portaveu socialista pugui justificar un tercer canvi radical en el seu discurs en poques setmanes. Ara 'sí', ara 'no' i ara torno al 'sí'.

Perquè cal recordar que al plenari del dimecres es necessita una majoria simple i aquesta només es pot aconseguir si un dels tres grups majoritaris de l'oposició (CUP, Ciutadans i PSC) voten a favor dels comptes, o bé, dos d'aquests, incloent-hi al PP, s'abstenen. El més probable, doncs, és que Pellicer s'hagi d'esperar 30 dies més per tenir l'expedient aprovat, encara que sigui per la porta del darrere, com considera gran part de l'oposició. És una jugada arriscada però que va en consonància el discurs de l'alcalde que ell treballa per la ciutat i no pel seu partit. No obstant això, qui digui que no pensa en les eleccions municipals del 2019, menteix. Tothom ho fa, i més ara, quan tots els reusencs miren la telenovel·la política.

Des del govern insisteixen en la necessitat de poder aprovar els pressupostos com més aviat millor, entre altres qüestions, perquè fer una inversió no és arribar i moldre, cal superar tot un procés administratiu. I si les partides s'han de començar a alliberar a partir del maig, arribarà el final d'any i no hi haurà hagut temps material per executar-les totes. No obstant això, Pellicer ja treballa amb perspectiva, per tenir uns comptes que serveixin fins a finals de mandat, amb la porta oberta a noves negociacions amb l'oposició i la possibilitat, en darrer terme, de tornar a convocar una segona moció de confiança.

El cert és que el govern ha tancat dos acords amb els grups municipals de la CUP i del PSC però aquests han decaigut en arribar a les respectives assemblees. El primer, segons els cupaires, pels incompliments del pacte per aprovar els pressupostos del 2016. I el segon, per una manca de confiança cap a la figura de l'alcalde i el seu govern. La ciutadania dirà si aquests arguments són vàlids per bloquejar la qüestió més important en un ajuntament, tenint en compte que avui en dia és impossible que es construeixi una veritable majoria alternativa.

La CUP ha passat de perdre l'oportunitat de liderar el govern municipal, amb el suport pràcticament assegurat del PSC i Ara Reus i la incògnita d'ERC, a aprovar els pressupostos de Pellicer, i finalment, buscar suports per presentar una moció de confiança en contra seva. Una estratègia política sorprenent pels seus canvis de marxa, però especialment, perquè el partit independentista sap perfectament que el camí actual de fer por amb una alternativa de govern no és realista. Ells mateixos ho demostren quan exclouen de les converses per convocar una moció de censura a Ciutadans i PP i encara confien amb Ara Reus i ERC, ara sòlidament incrustats en el govern.

"És impossible que fem alcalde a la Marta Llorens, de la mateixa manera que és impossible que ella faci alcalde al Juan Carlos Sánchez", comentaven des de les files de Ciutadans. En la mateixa línia es manifestaven des del grup municipal del PP, mentre que els socialistes continuen en aigua de ningú. Sí, tenen previst fer una reunió amb els cupaires, però més per inèrcia que per altra cosa. S'imaginen a Andreu Martín sortint públicament i donant suport a la CUP? Seria una altra bomba de rellotgeria a les ja dividides files socialistes.

Que queda de tot plegat? Una oposició que ha de redefinir els seus posicionaments, que també ha d'afrontar una qüestió de confiança, tant interna com externa, i que, evidentment, ha de pensar en com gestionar el poder polític atorgat fa dos anys. Si simplement es tracta de collar el govern municipal per la seva minoria, alguns partits corren el perill de tornar a perdre aquest poder a les urnes. D'altres ja es troben còmodes en l'oposició dura, per l'electorat que creuen tenir. I l'alcalde deu pensar: "si puc pescar en aigües remogudes, amb l'argument de la ciutat per davant de tot, doncs millor que millor".

El tacticisme polític a Reus és inacabable. Alguns diran que és un fracàs que Pellicer tiri endavant els pressupostos d'aquesta manera i que demostra la seva incapacitat per entendre's amb la resta de l'oposició. Els altres que el govern municipal ha fet tot el possible i que són la resta els que bloquegen. El cert és que a hores d'ara no hi ha una majoria alternativa a Pellicer, i per tant, les opcions són dues: entesa amb l'actual alcalde o bloqueig. És lícit el posicionament de cada partit.

ERC, que s'ha decidit per la primera opció, ja ha encès diversos ciris per salvar l'Hospital de Sant Joan de Reus i mantenir viu el procés sobiranista d'aquí a dos anys. Així, tindria una posició de sortida electoral immillorable. Ara Reus reflexiona sobre les opcions de continuar en solitari o anar de la mà de l'alcalde. La CUP confia que la ciutadania sàpiga veure les mancances de Pellicer. Ciutadans juga a una altra lliga, es desmarca de tothom i espera un context general encara més propici. El PP aspira a recuperar certa rellevància pel mateix motiu. I els socialistes, que han estat claus en la governança de la ciutat durant 32 anys, no saben si jugar per la banda, de porter o de davanter centre. S'arrisquen, clarament, a no fer cap gol.