La sentència de Pilat es llegirà Divendres Sant a Reus, a la plaça de la Sang

“Nós, Ponç Pilat, governador de tota la província de Judea pel Sacre Imperi Romà”. Amb aquest preàmbul, s’inicia la versió de la sentència de Pilat que es llegirà Divendres Sant, a la plaça de la Puríssim Sang, després de l’exhibició dels Armats i precedint el trasllat de la imatge del Sant Crist a la prioral de Sant Pere, abans de dos quarts de 12 del migdia. La peça a la qual es donarà lectura forma part d’un document inèdit del segle XVI o XVII localitzat a l’Arxiu Municipal de Reus, ara fa uns cinc anys, segons explica Ferran Sugranyes, qui ha realitzat l’adaptació del text original al català actual.

El document custodiat a Reus és “sens dubte, una versió de les més antigues del text en el nostre país” i correspon a una còpia en català d’un text apòcrif que va aparèixer a Aquila, Itàlia, al voltant de 1580, i que, des de la península italiana, va viatjar pels països catòlics de l’època, afirma Sugranyes. Actualment, l’Arxiu General de Simancas guarda una versió italiana que va arribar a la cort de Felip II, el 1581, d’aquest text en què el governador romà condemnava Jesucrist a la pena capital.

Pel que fa al document que es custodia a Reus, la troballa es va efectuar en un lligall de documents varis de l’Arxiu Municipal, circumstància que va representar un procés d’investigació i recerca per part de Sugranyes i de Salvador Palomar, membres de Carrutxa i interessats per les mostres de religiositat popular, els quals van presentar les seves conclusions a un seminari de Cervera fa uns anys.

Aprofitant la cloenda de la campanya #50éspossible, es va fer lectura pública al teatre Bartrina el 2016, circumstància que va originar l’actual col·laboració entre la Reial Congregació de la Puríssima Sang, Llop’s Teatre i Carrutxa, que permetrà Divendres Sant donar-ne lectura ciutadana.

L’origen de la sentència

En el marc del Concili de Trento que va buscar donar resposta a la Reforma protestant, es popularitza aquesta sentència que, malgrat no ser veraç històricament, va estendre’s en diferents còpies entre les classes populars. “Desconeixem qui va redactar el document o com va arribar a l’Arxiu”, explica Sugranyes, qui també afirma que la còpia que s’hi custodia “podria ser obra d’un estudiant” perquè està traduïda de “manera molt rudimentària”. Descoberta per atzar fa pocs anys, la còpia de la Sentència es custodia en una carpeta anomenada ‘Documenta vària’, dins d’un lligall, juntament amb textos d’altres moments històrics a l’Arxiu Municipal de Reus.

Presència popular

Tot i que a municipis com Verges i Mieres la sentència encara es canta actualment durant la Setmana Santa, Sugranyes assegura que amb anterioritat “no tenim referència que mai s’hagi representat ni cantat a la ciutat de Reus”, així com tampoc consta que cap de les antigues impremtes de la ciutat l’hagués publicat coincidint amb aquestes dates. Contràriament, sí que han trobat diferents mostres que era habitual que la premsa de dretes del segle XIX (Diari de Reus, L’Herald) la publiqués anualment durant aquest període. En l’àmbit dels Països Catalans, també va ser un text prou popular fins a la dècada dels 70 del segle XX i, darrerament, s’ha reincoporat a diferents municipis com ara Mataró on ja havia tingut presència durant la Setmana Santa.