La implantació de la recollida pneumàtica es troba aturada a Reus deu anys després

Sistema pioner a la demarcació en el seu dia, l’aposta per la gestió de residus a través de la recollida pneumàtica resta avui a Reus dins de les experiències poc reeixides. Deu anys després que la capital del Baix Camp es convertís en la primera ciutat a les comarques meridionals en adoptar aquest sistema pioner que es va inaugurar el 20 d’abril de 2007, la implementació d’aquesta fórmula no ha progressat i no s’han anunciat futures inversions per augmentar el nombre d’habitatges als quals dóna servei. La pràctica paralització del sector de la construcció i la manca d’actuacions urbanístiques sumada a la brutal crisi econòmica i a la complicada situació financera del consistori reusenc en els darrers anys ha fet que l’aposta iniciada fa més d’una dècada hagi deixat l’extensió de la recollida pneumàtica en el calaix dels projectes pendents.

Amb marcat segell del tripartit reusenc, la pneumàtica no és un model de gestió de residus que conciti grans adhesions per part de les actuals forces presents al consistori: des de l’obert rebuig del model per part de la CUP passant per les recents queixes de Ciutadans sobre el seu funcionament, no és cap secret que no va despertar en el seu dia grans simpaties entre els actuals gestors del model, PDeCat-CiU. Tot i aquests condicionants, la situació d’aturada de la implementació del model a Reus no ha estat excepcional en l’àmbit català. El 2014, per exemple, Terrassa, un dels municipis catalans pioners en la posada en marxa d’aquest sistema, anunciava que aparcava el model pel seu elevat cost i per la seva vinculació a nous barris que finalment no s’havien construït a causa de l’esclat de la crisi immobiliària.

El punt de partida

Inaugurada el 20 d’abril de 2007, la posada en marxa de la central de recollida pneumàtica a la zona de l’antic velòdrom va ser el punt i final d’un camí impulsat des de l’any 2005 per l’aleshores regidor de Medi Ambient, Daniel Pi. Una inversió que va representar un import de 2,2 milions d’euros només en la construcció de la central de 500 metres quadrats a la zona del Velòdrom, en ple desenvolupament urbanístic en aquell moment. Tot just després de la seva inauguració, la central donava servei a nou mil habitatges de la zona del Velòdrom i el passeig de Prim, de Reus.

Altres xifres d’aquesta arrencada inicial són que la central gestionaria 29.000 quilograms diaris de residus i que es preveien 1,2 quilòmetres de canonades durant aquesta primera etapa inicial. Potser per la novetat del sistema, la instal·lació de l’equipament va crear dubtes entre part del veïnat, motiu pel qual la regidoria de Medi Ambient va realitzar un seguit de visites a centrals de característiques similars de Barcelona, com ara la del mercat de Santa Caterina o la de Sant Andreu. Com a conseqüència d’aquest intens procés informatiu, el rebuig inicial a l’equipament es va superar finalment i es va decidir instal·lar dos filtres per evitar hipotètiques males olors, un problema que –val a dir-ho- mai ha provocat queixes veïnals.

La gestió fins al 2011

Al llarg dels següents quatre anys, el nou regidor de Medi Ambient, Ernest París, comenta que l’Ajuntament de Reus va destinar-hi uns 7 milions d’euros per ampliar la xarxa inicial de pneumàtica. “Passem d’un 10 o 12% de capacitat a gairebé a un 25% o 30%”, assegura París, qui destaca que amb aquest ampliació de l’ús de la central “el preu unitari per tones de residus va anar a la baixa”. Fruit d’aquestes actuacions, el 2009 es posen en marxa seixanta-vuit noves bústies i el total de reusencs que disposen d’aquest servei de residus és de 19.000. A banda de completar l’àrea residencial del Velòdrom, les bústies de la pneumàtica arriben a la zona nord del barri del Carme, que inclou els carrers del president Companys, Gornals, Sant Lluís, Sant Pancraç i plaça de la Patacada, el camí de Riudoms, el Mare Molas Oest i l’àrea residencial Hens.

Basat en la idea que els contenidors i els camions desapareixen de la via pública i s’accentua la sensació de netedat, un dels punts febles de la recollida pneumàtica ha estat sempre l’incivisme d’aquells que deixen la bossa fora de les bústies. “Em vaig trobar una educació ambiental incipient, alguns mal usos que no són atribuïbles, el desconeixement, que és un model nou”, dictamina l’exregidor, qui destaca les campanyes de sensibilització que es van dur a terme des del CRM durant la seva etapa al capdavant de l’àrea.

Malgrat que els efectes de la crisi ja es feien notar, la regidoria de Medi Ambient va elaborar un pla director de la pneumàtica que planejava la construcció de quatre estacions d’aquest tipus en la ciutat en un termini d’uns vint anys. Unes propostes que es desenvoluparien principalment en àmbits de nova creació urbanística: al voltant del Tecnoparc, a la futura zona de l’ARE, etc. “De la pneumàtica, quedava exclòs el nucli antic de la ciutat per raons d’urbanització i de tipologia de carrers, i allí  l’aposta eren els contenidors soterrats”, assenyala París.

Sobre la manera de sufragar l’elevat cost d’aquestes inversions, París destaca que es va estudiar repercutir el cost de la nova instal·lació en els nous projectes urbanístics. “De la mateixa manera que es posa fibra òptica, ADSL, el gas, etc.,ue es posés també el tub de la pneumàtica i això repercutiria en els costos d’urbanització”, explica. Una fórmula que ell mateix reconeix que amb “l’aturada total del creixement de la ciutat, aquesta via de creixement també queda estroncada”.

Tot i el nivell d’inversió que requereix aquest servei, l’exregidor defensa la idoneïtat del model perquè “els contenidors a la via pública boqueixen, fan olors, ocupen un espai públic poc agradable”, mentre en la seva opinió aquest model “elimina olors, inconveniències, fa desaparèixer, entre cometes, la brossa, amb el conseqüent guany que té a efectes visuals, d’espai públic com a efectes de netedat i de salubritat”. 

El darrer estadi de l’impuls d’aquest sistema novell de gestió de residus, segons explica París, hauria estat suprimir les bústies a la via pública per integrar-les directament a les edificacions, una proposta que de manera molt incipient es va experimentar a un punt del carrer de Jovellanos.

Canvi de govern

Durant el convuls mandat 2011-15, la central de recollida pneumàtica va convertir-se en motiu d’agra polèmica durant els primers mesos del nou govern. L’aleshores equip de govern integrat per CiU i el PP va justificar la pujada del 27% de la taxa d’escombraries pel 2012 "per l'adaptació al cost real del servei i a l'amortització de la xarxa de recollida pneumàtica", segons va assegurar el regidor d’Hisenda i Serveis Generals, Joaquim Enrech. Uns comptes que des de ICV, aleshores ja fora del consistori reusenc, es van discutir i contra els quals es van arribar a presentar al·legacions a l’expedient de noves ordenances tot i ser finalment desestimades.

Deu anys després de la posada en marxa

Anys després d’aquella polèmica pública pel cost que segons el govern representava el servei per les arques municipals, la recollida pneumàtica funciona “satisfactòriament”, segons el regidor de Via Pública, Hipòlit Montseny, qui recentment va visitar les instal·lacions amb estudiants de Grau d'Arquitectura de l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Reus (ETSAR) de la URV.

Segons dades de l’Ajuntament de Reus, el volum anual de residus que gestiona el servei és d’unes 2.300 tones, xifra que representa gairebé un 7% del total de la ciutat i atén uns catorze mil usuaris de la ciutat. Qant al futur d’aquest servei mediambiental, no hi ha canvis respecte a la política seguida durant els darrers anys. En aquest sentit, l'Ajuntament de Reus sosté que “no té previst a curt i mig termini l'ampliació d'aquestes instal·lacions, atès l'elevat cost que suposaria fer-ho".

L’opinió del barri del Carme

A nivell més ciutadà, el balanç actual d’aquest servei és també ambivalent. L’opinió del representant veïnal del barri del Carme, Pere Corrales, és que “hi ha un mal servei per al ciutadà i un pitjor manteniment per part del consistori”. Corrales posa èmfasi en la manca de civisme de molts ciutadans respecte a l’ús que es fa de les bústies de la pneumàtica, fet que, a la pràctica, converteix algunes zones en autèntics punts negres on les bosses acaben quedant fora de les boques. “Si la gent fos conscient que la brossa es deixa dintre i que no podem deixar-hi sacs industrials, crec que funcionaria millor”, afirma Corrales, qui també critica a l’ajuntament perquè aquestes boques estan fetes “una porqueria al seu exterior”.

A parer del representant veïnal, l'única solució per capgirar la situació d’incivisme és actuar amb mà ferma després que el consistori ja hagi intentat infructuosament de diferents maneres revertir la situació. “S’ha intentat posar remei, però no s’ha aconseguit; l'única opció que crec que hi ha és que es posin multes i quan corrin les veus, la gent s’ho repensarà”. Precisament, fa escasses setmanes el grup municipal de Ciutadans també criticava el funcionament del servei després de reunir-se amb representants veïnals del passeig de Prim.