Només després d'haver desballestat totes les estructures i destruït totes les eines, hi haurà moviments polítics de consideració, i llavors, ben humiliats, condicionats, ens diran: "au, a votar amb alegria i responsabilitat, voteu entre el que queda, que és el que hi ha, mireu els partits unionistes, que són com cal". Els altres, que són quatre bojos irresponsables i delinqüents, que només volen el mal per als catalans, volent-los separar de la resta d'espanyols, ja ho veieu.
Una vegada intervinguda l'economia de la Generalitat, i aplicat a mida, o agafat com excusa, aquest article 155 de la Constitució espanyola, pel que sembla, es pot suprimir o retallar tot allò que fa nosa, que permet cessar un parlament i un govern dos anys després d'haver estat escollit legítimament a les urnes, empresonar o forçar a l'exili els seus membres electes, d'esborrar del mapa les delegacions a l'estranger de la Generalitat -que feien precisament el que l'Estat hauria de fer, però que en el nostre cas no fan-. Ja només queden uns quants serrells, uns petits retocs a l'escola i alguna mesura protectora del castellà, víctima de l'onada expansiva i invasora, que entra i cala per tot arreu, d'una altra llengua anomenada català.
I, ara, una vegada el “Gobierno”, del partit menys votat a Catalunya, ens hagi 'legalitzat', podrem seguir jugant a les autonomies; això sí, des de la 'normalitat' de la gran majoria, és clar. El que els convé és precisament que es mantinguin pel molt que en treuen, d'aquesta estructura territorial que diu que qui té més ha de ser solidari amb qui té menys. I que, tranquils, diguin el que els vingui de gust, que allà on no arribin, ja hi ha el pare Estat per treure-ho d'on 'sobra' perquè 'tots hem de ser iguals'.
Que de disset comunitats, més dues ciutats autònomes, només n'hi hagi tres o quatre que aportin a les arques més del que reben, és exactament indiferent. Mentre es mantingui el sistema amb els seus vots, cap problema.
