Parlar de temes d'actualitat, realment es fa difícil, pel fet que aquesta és molt diversa, complexa i quasi podríem dir polièdrica. Des de la investidura de Pedro Sánchez, amb la esperança generalitzada que aquesta pugui finalment reeixir, fins a les també factibles (tot i que poc desitjables, sembla ser), eleccions a Catalunya, si no es pot aconseguir l'aprovació dels pressupostos o per la possible inhabilitació del president Quim Torra, passant per la enquesta del CEO, la caiguda de Cs o el congrés del PSC. Tots ells prou importants, que incideixen i es creuen, tant en l'escenari polític espanyol, com en el català, fronts oberts que caldrà anar aclarint i veure la incidència de cadascun d'ells en els altres.
Es curiós que en el moment en que Cs té un daltabaix electoral, hi ha un altre partit, el PSC que sembla agafar la bandera del plurilingüisme, per suprimir (tot i que no es manifesta així) la immersió lingüística, tot sembla apuntar, (per molt que vulguin vestir-ho) que es poder recollir alguns vots dels que previsiblement perdrà el primer. Tenint en compte que en l'ADN i naixement de Cs era interferir en el sistema d'ensenyament en català, aquesta proposta del PSC, tot i amb els matisos de darrera hora (tant sols per justificar-se), que presentarà en el seu proper congrés, el que fa, a banda de posar en la batalla política la llengua, quan havien estat un dels seus defensors, és donar validesa i, per tant, una victòria als que volien suprimir la immersió.
Que lluny queden les paraules del president Montilla, quan deia "que era una invenció amb l'objectiu de dividir"! No para de sorprendre la capacitat que té en Pedro Sánchez per dir dos coses diferents, quasi al mateix temps. És cert que de la necessitat en fa virtut, si aquesta s'entén en el sentit de 'donar la volta la mitjó'. Després d'una campanya, potser la més dura dels socialistes envers Catalunya (no tants sols en relació al procés), amb amenaces contínues, ara sembla que està disposat a parlar, "tot dintre de la Constitució", clar que amb la seva dinàmica canviant segons les necessitats, qui sap, potser podrem tornar a veure la figura del relator en algun acord d'abstenció per la investidura per part de JxC i ERC.
Amb la política judicialitzada o la justícia polititzada, que quasi ve a ser el mateix, ens trobem que no tant sols van impedir per dos vegades, els jutges triar el president que volia votar el Parlament, sinó que finalment quan aquest va ser escollit en la persona del MH Quim Torra, ara sembla que, de nou, es poden plantejar si els hi agrada, o caldrà canviar-ho. Per això disposen de les eines de les que ells mateixos s'han donat, instruïnt un procés de inhabilitació. Sembla que aquesta dinàmica no pararà fins que finalment hi hagués algú al front de la Generalitat que sigui del seu gust. I quan volem saber què pensen de Catalunya, es demana una enquesta al CEO i a banda de veure que som els darrers amb un 5,98 sobre 10, d'acceptació en el conjunt de l'estat, també s'extreuen d'altres dades prou interessants, com ara que el 36,2% acceptaria una consulta sobre la independència, enfront del 51,8% que la rebutja, tot i que el resultat, si aquesta consulta fos acordada, l'acceptarien més de la meitat dels enquestats, el 53,3% i amb una predisposició al diàleg (és cert que no s'estableixen els termes), ho veuria bé el 68% dels enquestats.
Si això és així, costa d'entendre com el 74,57% dels escons el van assolir els partits que d'una manera o altra demanaven l'aplicació del 155 per Catalunya. Una vegada més es posa de manifest que hi ha diferents visions de la realitat segons el lloc que cada col·lectiu ocupi en tauler de joc. El posicionament dels partits polítics en la cerca desmesurada de vots (que s'acaba traduint com l'assumpció de poder). La implicació de la judicatura, amb una voluntat (sembla desprendre's) d'imposar els seus criteris o d'establir les pautes per ells considerin vàlides per la governabilitat.
El posicionament canviant dels polítics, amb una percepció clara de manca d'idees, però sempre amb l'objectiu d'arribar a governar, com l'únic principi a respectar. I en front de tot aquest creuament d'interessos es troba el poble i en quan és preguntat que és el que vol, sempre respon, que es parli i poder votar per expressar la seva voluntat, amb la confiança que imperi la democràcia, que és l'acceptació de les decisions de la majoria, encara que aquesta fos la independència de Catalunya.
Joan Bermúdez i Prieto és politòleg i advocat.
