Amb veu de dona. Política municipal i dones a Reus, de 1979-2013 (IX)

D'ençà de les primeres eleccions municipals fins a data d'avui, vint-i-sis dones diferents s'han assegut a l'escó del plenari municipal de Reus, una xifra equiparable a la d'altres municipis catalans en aquest mateix període de temps. Parlant en termes estrictament numèrics, es pot dir que l'evolució ha estat important: només dues dones van ser regidores, Maria Tarragó Artells i Assumpció Cuadrada Ornosa, en el primer mandat municipal (1979-83) mentre que a l'actual (2011-15) en són dotze, tenint presència en gairebé tots els grups municipals.

No només la participació política femenina en aquesta institució municipal ha canviat molt en aquests anys de democràcia municipal; la ciutat i algunes de les qüestions que preocupen la ciutadania també ho han fet d'acord amb un món molt més globalitzat i competitiu en el qual la pròpia memòria col·lectiva corre el risc de naufragar.

Per aquest motiu, la sèrie de reportatges Amb veu de dona. Política municipal i dones a Reus (1979-2013) pretén recuperar la majoria de veus possibles d'aquelles protagonistes en femení que un dia decidiren dedicar-se a fer política al seu poble i buscar respostes a les necessitats dels seus convilatans.

La posada en marxa de les polítiques mediambientals (1991-1995)  

Una de les novetats del mandat 1991-1995 va ser la creació d’una regidoria de Medi Ambient, qüestió que diferents partits havien portat en el seu programa electoral. En aquest àmbit, el ple del 28 de juny de 1991 va establir que la presidència del Consell de Medi Ambient anés a càrrec de l’alcalde, Josep Abelló, tot i que el dia a dia va anar a parar a mans de Vallès que era també responsable de l’Institut Doctor Frias. I és que l’alcalde ja va afirmar en el mateix discurs de presa de possessió que volien “remarcar els temes de medi ambient” durant el mandat perquè era “difícil separar el concepte de salut del mediambiental”.

Més enllà de les intencions polítiques, el cert és que les responsabilitats d’aquesta nova regidoria tenia entre els seus serveis qüestions tant importants com la neteja i la recollida d’escombraries i la gestió d’aigües de la ciutat. De fet, el nou curs polític va començar al setembre amb una vaga de part del personal de la neteja que va provocar que el consistori decidir segrestar el contracte a causa de l’incompliment.

Malgrat tot, Vallès recorda la neteja de rieres que corresponia a la Generalitat de Catalunya com un dels principals problemes perquè, segons afirma, “les queixes ens venien a nosaltres”. Per aquest motiu, afegeix, que l’ajuntament  va “arribar a alguns acords amb la Generalitat” per realitzar les neteges i agilitar els processos que s’havien de seguir en aquesta qüestió. Un altre tema de competència de la regidoria va ser “l’arranjament de camins”, motiu pel qual es va realitzar un catàleg i es van asfaltar alguns dels existents en alguna ocasió en col·laboració amb els masos de la zona afectada.

En la seva doble responsabilitat de regidora d’Ensenyament i de Medi Ambient, Misericòrdia Vallès va tirar endavant un nou programa el Reus, Ciutat Viva que va néixer el 1992 i que estava enfocat a fomentar l’educació ambiental a les escoles. Es tractava d’un programa en el qual les iniciatives eren més aviat imaginatives per pal·liar els escassos recursos amb què comptaven. L’exregidora recorda com un cop es va proposar “posar flors a tots els balcons de Reus i n’hi va haver alguns que en van posar, sobretot al centre de Reus” i es mostra satisfeta que un programa d’aquest tipus més aviat petit tingués un recorregut entre les persones i les escoles. La campanya Si estimes Reus cobreix-la de flors va tenir continuïtat amb altres també enfocades cara al civisme com Fes bona cara a les papereres o Reus té bona pinta, les quals van representar un cost inicial de 3,8 milions de pessetes.

En el camp de l’ensenyament, regidoria que sempre va ostentar Misericòrdia Vallès durant tots els anys de presència a l’ajuntament, destaca que la implantació de la LOGSE els va “va donar molta feina a nivell de direccions d’escoles i tota la resta” malgrat que va ser un treball intern del departament municipal que potser va passar desapercebut a la ciutadania.

De la seva banda, Lídia Martorell que repetia com a adjunta a l’àrea va viure intensament la coordinació, per exemple, de les Olimpíades de 1992 en les quals Reus va ser subseu olímpica d’hoquei sobre patins entre l’1 i el 5 d’agost d’aquell any. L’elecció com a subseu dels Jocs va tenir com a conseqüència més directa la construcció del Pavelló Olímpic amb una capacitat de 3.500 persones i del qual es va posar la primera pedra el 19 de gener de 1991. Segons recorda l’exregidora Martotell, “les Olimpíades et venien fetes però van ser un èxit perquè queda el pavelló que encara és bonic i es fa molta activitat”.

En relació a la dinamització econòmica i ocupacional, l’ajuntament va ampliar el pla d’ocupació de dones aturades el setembre de 1991 i es va posar en marxa un projecte per l’estudi de la situació sociolaboral de la dona a Reus. En un àmbit relacionat, Martorell va posar en marxa la restauració de La Palma i de l’edifici del Doctor Frias del carrer Ample durant 1993 i 1994 a través del treball de Mas Carandell. En aquesta segona etapa de Mas Carandell es va iniciar la formació de tècnics en medi ambient que s’afegia a la continuïtat de la restauració ornamental duta per l’IMFE.