-
Jorge Rodríguez
Cedida
L'editorial Stonberg acaba de publicar En temps inabastable, de Jorge Rodríguez Hidalgo, un llibre que recull en clau poètica, vint anys de recorreguts familiars per les muntanyes de Prades.
Jorge Rodriguez (Cornellà de Llobregat, 1961) és llicenciat en Ciències de la Informació i periodista en actiu a més d'escriptor i traductor. En temps inabastable és el seu primer llibre en català i representa una singular i personalíssima aproximació a la tradició poètica de la Catalunya del Noucentisme i del Modernisme.
La gènesi del projecte arrenca en un del viatges que l'autor i la seva dona van fer per acompanyar els seus fills a una casa de colònies. El descobriment de la bellesa salvatge de la Serralada de Prades i del Parc Natural els va convertir en amants d'aquelles terres agrestes i en viatgers recurrents i, amb el pas del temps a ell també en un cronista apassionat de viatges i, sobretot, d'emocions, de sensacions, de presències i també d'absències.
L'edició és d'aquells on no hi falta ni hi sobra res. Els poemes de Jorge Rodríguez Hidalgo, les fotografies de la seva dona, la Pepeta, un pròleg de Vinyet Panyella i un postfaci de Lora Irún, però cal anar pas a pas.
D'entrada, els poemes. L'autor recull totes les essències que els grans autors de començaments del segle XX van reflectir en la seva aproximació personal, estètica i espiritual a la natura. La bellesa del paisatge imposa però no ho fa només com un argument buit i de pas i, de fes és una mica una excusa, el marc o el catalitzador per afrontar una comunió profunda amb el propi esperit, amb les relacions personals, amb la necessitat de transcendir i de fer-ho aclaparats pel paisatge, immersos en el paisatge, enamorats del paisatge. La natura és protagonista, però no és una presència muda, ja que estableix un diàleg intens i profund amb el poeta i aconsegueix arrencar i mostra tota la vida interior, de la muntanya i de l'home i fer que tot sigui important, transcendent, sòlid i, sobretot, necessari, imprescindible.
Jorge Rodríguez es capaç de saltar de la contemplació del paisatge a la contemplació de l'ànima en un sospir, quasi sense tenir-ne consciència i aquesta és, probablement la millor virtut del llibre, aquesta facilitat per transitar d'allò que és humà a allò que és diví quasi com un joc. Trobar-se envoltat d'una natura majestuosa, poderosa i aclaparadora fa que l'ànima humana se senti a la vegada petita i gegant i que pugui establir aquest lligam intens amb tot el que l'envolta i, sobretot amb la part més íntima de l'ànima.
Els records i les absències basteixen una part fonamental dels poemes, s'acaben complementant amb la natura i construint una estructura global encara molt més sòlida que les parts que la formen i, de fet, compartir aquest descobriment de l'ànima i de la muntanya és, com a lector, un exercici impagable.
Les fotografies no fan altra cosa que recordar el territori a la gent que els coneix o aportar una petita pinzellada de la bellesa feridora de la Vila Vermella a la gent que no coneix el territori. I no cal ni dir que les aportacions doctes, intel·ligents, emocionals i emocionants de Vinyet Panyella i de Lola Irún no fan altra cosa que arrodonir a la perfecció un llibre que, per ell mateix seria d'una intensitat captivadora i que aconsegueixen portar-lo als territoris de la perfecció global, de la conjunció d'emoció, raonament i pensament.
Jorge Rodriguez (Cornellà de Llobregat, 1961) és llicenciat en Ciències de la Informació i periodista en actiu a més d'escriptor i traductor. En temps inabastable és el seu primer llibre en català i representa una singular i personalíssima aproximació a la tradició poètica de la Catalunya del Noucentisme i del Modernisme.
La gènesi del projecte arrenca en un del viatges que l'autor i la seva dona van fer per acompanyar els seus fills a una casa de colònies. El descobriment de la bellesa salvatge de la Serralada de Prades i del Parc Natural els va convertir en amants d'aquelles terres agrestes i en viatgers recurrents i, amb el pas del temps a ell també en un cronista apassionat de viatges i, sobretot, d'emocions, de sensacions, de presències i també d'absències.
L'edició és d'aquells on no hi falta ni hi sobra res. Els poemes de Jorge Rodríguez Hidalgo, les fotografies de la seva dona, la Pepeta, un pròleg de Vinyet Panyella i un postfaci de Lora Irún, però cal anar pas a pas.
D'entrada, els poemes. L'autor recull totes les essències que els grans autors de començaments del segle XX van reflectir en la seva aproximació personal, estètica i espiritual a la natura. La bellesa del paisatge imposa però no ho fa només com un argument buit i de pas i, de fes és una mica una excusa, el marc o el catalitzador per afrontar una comunió profunda amb el propi esperit, amb les relacions personals, amb la necessitat de transcendir i de fer-ho aclaparats pel paisatge, immersos en el paisatge, enamorats del paisatge. La natura és protagonista, però no és una presència muda, ja que estableix un diàleg intens i profund amb el poeta i aconsegueix arrencar i mostra tota la vida interior, de la muntanya i de l'home i fer que tot sigui important, transcendent, sòlid i, sobretot, necessari, imprescindible.
Jorge Rodríguez es capaç de saltar de la contemplació del paisatge a la contemplació de l'ànima en un sospir, quasi sense tenir-ne consciència i aquesta és, probablement la millor virtut del llibre, aquesta facilitat per transitar d'allò que és humà a allò que és diví quasi com un joc. Trobar-se envoltat d'una natura majestuosa, poderosa i aclaparadora fa que l'ànima humana se senti a la vegada petita i gegant i que pugui establir aquest lligam intens amb tot el que l'envolta i, sobretot amb la part més íntima de l'ànima.
Els records i les absències basteixen una part fonamental dels poemes, s'acaben complementant amb la natura i construint una estructura global encara molt més sòlida que les parts que la formen i, de fet, compartir aquest descobriment de l'ànima i de la muntanya és, com a lector, un exercici impagable.
Les fotografies no fan altra cosa que recordar el territori a la gent que els coneix o aportar una petita pinzellada de la bellesa feridora de la Vila Vermella a la gent que no coneix el territori. I no cal ni dir que les aportacions doctes, intel·ligents, emocionals i emocionants de Vinyet Panyella i de Lola Irún no fan altra cosa que arrodonir a la perfecció un llibre que, per ell mateix seria d'una intensitat captivadora i que aconsegueixen portar-lo als territoris de la perfecció global, de la conjunció d'emoció, raonament i pensament.
Etiquetes:
