Aprofitem el moment per a fer-ho?

Si al Congrés els partits polítics s’aferren a la disciplina de vot, per la qual tots els membres del grup estan obligats a emetre el seu vot en el sentit que l’òrgan executiu determini segons li convingui, per què no ens deixem de comèdies ridícules i fem que mentre un exposa els seus arguments, els dels grups contraris aprofiten per anar a fer un pipí? Per què no evitem imatges llastimoses, denigrants i ofensives als ulls com les de veure parlamentaris directament dormint, i de pas abaratim els Presupuestos Generales del Estado, que bona falta fa segons Brussel·les, i el Congrés es redueix als portaveus dels diferents grups electes, amb el valor d’escons que cadascú hagi aconseguit? A més de menys sous i dietes que caldria pagar, el president/a de torn no hauria de fer el ridícul constantment calmant el galliner de les cleques respectives.

I, sobretot, que es deixin les coses clares en el moment de demanar el vot en relació amb com en disposaran, perquè és imaginable veure la cara que li ha quedat a un votant del PSOE de tota la vida —l’antítesi del PP— a qui fins fa quatre dies s’assegurava que no hi havia cap motiu per a facilitar el camí al PP cap al govern en veure que finalment se li lliura gratuïtament. I no amb una abstenció mínima, que, si més no, deixaria obert el debat; no, no, abstenció en ple i amenaça als qui no compleixin.

Pel bé de la política, en tot cas necessària, cal netejar la imatge que els polítics estan deixant. No pot ser que els vots de la gent que compleix quasi religiosament amb el seu dret s’utilitzin d’una manera tan batussera i poc respectuosa, i només pels interessos de partit, que tots sabem quins són... A més, en aquest moment, se n’ha afegit un que, si bé no és nou, sí que darrerament ha agafat una importància cabdal —malgrat que tots neguin aquesta màxima—, com és el fet reivindicatiu, ara ja decidit, de Catalunya. Així, ara, tot comença per defensar a ultrança la unidad de España, sobretot uniforme, en la qual no hi pot haver diferències, malgrat que realment hi hagi diversitat de sentiments, interessos, llengües i cultures.