Déu meu, ajuda'm!

Perdoni. Que hem d'anar a votar una altra vegada? Si encara no han passat els quatre anys des del 2015. Com? Que allò resulta que no val? I ara m'ho diuen?

Efectivament, el 2015 vam anar a votar lliurement a uns partits que s'havien presentat legítimament i llavors es va considerar que legalment. Uns demanaven el vot per un objectiu molt clar, determinat i concret, com era treballar per un procés en vers la independència de Catalunya. Resulta que, el conjunt d'aquests partits treuen la majoria absoluta al Parlament, i es posen a treballar per allò que havien estat votats. Dos anys després, malgrat tots els obstacles haguts i per haver, arriba al final del trajecte i, d'una manera tan simbòlica com es vulgui qualificar, el govern proclama la independència.

Repeteixo, dos anys després d'haver publicat clarament el seu objectiu polític, va i l'Estat ens diu que el nostre vot per aquests partits no valia per a res. És que llavors l'Estat no sabia que allò que es va dur a terme el podria ferir tant, i posar-lo tant nerviós i rabiós que es veiés obligat a utilitzar totes les amenaces, fiscals, jutges, tribunals, totes les eines i fins i tot la violència per combatre-ho? Tan insignificants som per ell, que va deixar presentar aquests partits, deixant que els ciutadans de Catalunya juguessin a votar? De fet, des del primer moment es va menystenir, i tot plegat era un suflé que es desinflaria per si sol. O, per molt que representem en el PIB conjunt, ens consideren tan poca cosa que no es pensaven que tot això pogués anar de veritat, que no era la bogeria d'un tal Artur Mas?

Per acabar-ho d'adobar, per si no n'hi hagués prou amb prendre al conjunt de la ciutadania catalana per idiotes, usurpen les nostres institucions, cessen el nostre govern que havia sorgit de les urnes legítimament i democràticament, n'empresonen als que s'havien avingut a declarar i forcen a l'exili a la resta, incloent-hi el mateix President, i apliquen a tots els catalans un article escrit a l'efecte per tornar a la “legalitat” qui gosa pensar diferent, en el nostre cas per a poder esmicolar i arrasar tot el que es pugui de la identitat catalana i del seu teixit econòmic i social, abans que algú els hi pregunti a la cara que estan fent, i sense importar-los que això va en contra del mateix Estat.

I, abans, per més vergonya encara, empresonen, primer de tot, els dos presidents de les entitats que havien tutelat el massiu moviment reivindicatiu, popular i transversal, des de l'error clamorós del 2006, no corregit sinó empitjorat progressivament, i sempre s'ha mantingut en tot moment en to cívic i pacífic, tot i el gran nombre de persones sortides al carrer en cada ocasió.

En aquest context i ambient, ens col·loquen unes noves eleccions, amb totes les garanties -tot i el problema que té per a votar qui està desplaçat a l'estranger pel qual sembla que no ho té gens fàcil-. Ben protegides, això sí, per un bon contingent de forces d'ordre -de les de veritat- extres i preparades per si un cas calgués la seva col·laboració per fer-ho més bonic i agradable.

Déu meu, ajuda'm!