Ens van dir que el referèndum era l'eina més democràtica per poder decidir si es volia la independència de Catalunya, o almenys aquest ha estat fins ara el missatge, i certament tenia tot el sentit, saber l'opinió de la ciutadania. Era la manera que permetia conèixer què volen els catalans. Ara sembla, si ens atenem a les declaracions i contradeclaracions que fa el president Aragonès, que no és així, almenys s'està qüestionant el seu objectiu, amb la nova posada en escena que ja vàrem viure fa uns mesos, de l'Acord de Claredat.
Estem a les portes d'unes noves eleccions en què tots els partits es juguen molt, clar que uns amb més complexitat que d'altres. El PSC-PSOE tan sols ha d'actuar per recuperar uns vots que han anat perdent amb els darrers anys, centrats en part en unes zones concretes al tombant de Barcelona. JxCat continua jugant la carta de la independència i l'enfrontament amb l'estat, per tant, cerca el vot catalanista i independentista.
La CUP té un cert vot captiu, però ERC és qui vol anar a tots els entorns, per una banda, vol mantenir el vot que va captar del sector socialista, raó per la qual, utilitzen tan sols "Esquerra", sent un partit que el nom l'adapta segons el moment, però volent mantenir a la vegada el vot independentista, que veuen que s'esmicola amb la seva política de pactes a Madrid.
És en aquest escenari que, pot ser casualitat, es planteja novament l'Acord de Claredat, intentant centrar el debat en aquesta proposta, en un moment en què tenim unes eleccions vinents. En política difícilment es produeixen coincidències involuntàries. Saben que no té recorregut, el Parlament en ple el va rebutjar, amb diferents posicionaments tots els partits van coincidir, que era una proposició que no anava enlloc.
El govern de Madrid a través de la ministra Montero va deixar molt clar que aquesta proposta va en contra de la Constitució i Felix Bolaños a la "Feria d'Abril" ho va qualificar d'una "trampa electoralista". El govern de Catalunya sap que amb Sánchez mai hi haurà cap referèndum a Catalunya, malgrat les pretensions de Junqueras quan diu "estem acostumats que diguin coses que no compliran", donant a entendre que els faran canviar d'opinió.
Clar que per aigualir més la proposta, el president Aragonès, sembla que tan sols s'ha quedat amb el nom, ja que ha creat un "consell d'experts" perquè facin les seves propostes, per saber que s'ha d'entendre què és aquest "acord" i què es podria fer amb ell. De fet, les cinc preguntes que els traslladen en cap cas fan referència ni a l'autodeterminació, ni a la independència. Ens diu per justificar aquesta posició, que no li correspon al govern dir als experts "què han de dir i què no" en les seves conclusions, afegint que està disposat a "escoltar altres mecanismes" que aquests puguin proposar.
Davant un grup d'experts, entre els quals hi ha membres que són de partits polítics que estan en contra de la independència de Catalunya i que han fet campanya en aquest sentit, als que no se'ls presenta cap proposta ni de referèndum, ni d'independència, tan sols unes preguntes obertes i ambigües que poden donar peu a qualsevol resposta, que ningú, tret dels mateixos inductors, té interès a continuar endavant, ens fa pensar que, a banda de poder influir en la captació d'algun vot, s'intenta treure el focus del referèndum, enfosquint aquesta etapa perquè passi a l'oblit, raó que explicaria moltes de les actuacions del partit governant.
Fins i tot la J.E.C. ha entrat en el joc, fet que no li costa gaire. Després de demanar a l'ajuntament de Lleida que tregui una pancarta en defensa dels presos polítics, sembla que en aquest estat, les pancartes deuen ser molt perilloses, clar que sempre hi ha grups polítics com Valents, que estan pendent d'evitar aquests riscos. Tot i que també han enviat un avís a Aragonès, dient-li que vulnera la llei electoral, per fer l'anunci de l'Acord de Claredat. No deixa de ser una ironia que volent un estat independent, mai els diferents partits polítics catalans hagin escat capaços de fer una llei electoral pròpia, i ara es depèn, per assumptes tan importants com les eleccions, d'una llei electoral estatal.
En democràcia s'actua per majories, raó per la qual a Catalunya hi ha una gran tradició de governs de coalició que han representat aquestes majories al Parlament. Actualment, tenim per primera vegada un govern monocolor, que està en clara minoria al Parlament i que cadascuna de les seves propostes és rebutjada i, tot i això, continuen actuant com si disposessin d'una majoria suficient tant en les seves decisions, com en les seves actituds.
Certament, l'ONU, ha demanat que l'estat espanyol deixi de perseguir a ERC i d'altres independentistes, resolució feta amb arguments i raons, tot i això que Junqueras digui que "ERC és el principal objectiu dels enemics de la democràcia" potser és passar-se o, pot ser, aquesta situació de proposar d'acord de claredat, de governar amb minoria absoluta, de fer la sensació que s'està en poder de la veritat absoluta, és perquè realment es creuen que ells són els únics defensors de la democràcia? La humilitat no és una característica dels polítics, tot i això, una major coherència sempre és d'agrair.
Joan Bermúdez i Prieto
Advocat i Politòleg
