Islàndia prohibirà que les dones cobrin menys que els homes. El govern ha aprovat una reforma legislativa que obligarà les empreses a demostrar que no discriminen les dones amb salaris inferiors en el mateix lloc de treball que els homes. L’executiu d’aquest país, capdavanter en la lluita per la igualtat entre homes i dones, s’ha marcat l’objectiu d d’eliminar la bretxa salarial l’any 2022.
I mentre al país de les aurores boreals es fan passes de gegant pel que fa als drets de les dones (se’l considera el país més feminista del món), a l’Estat espanyol, quan el president del govern és preguntat per la bretxa salarial i si considera que un home i una dona haurien de cobrar el mateix salari per la mateixa feina respon “no nos metamos en eso” i descarta obligar les empreses privades a l’equiparació salarial. Un greu error si tenim en compte que a l’Estat, les dones, guanyen prop d’un 20% menys que els homes, i a Catalunya, un 24%. Això significa que, en una jornada de 8 hores, les dones treballen gairebé dues hores sense cobrar-les.
A les comarques tarragonines, la diferència de la mitjana salarial entre homes i dones és de 7.123 euros anuals. La mitjana salarial dels homes és de 27.447 euros anuals bruts mentre que les dones tan sols perceben de mitjana 20.324 euros l’any. Una situació inadmissible perquè d’aquesta discriminació també se’n ressenten les pensions que reben les dones en jubilar-se.
Tot i que l’any 1980, l’Estatut dels Treballadors va establir per primer cop el pagament d’igual salari pel mateix treball sense discriminació de sexe, la situació demostra que l’actual legislació resulta insuficient, que la bretxa salarial persisteix i que encara hi ha molta feina a fer.
Les dones només hem avançat en drets amb governs progressistes, liderats pel feminisme socialista, perquè sempre l’hem incorporat transversalment a totes les nostres polítiques. I ho seguim fent ara amb propostes des de l’oposició, amb el Pacte d’Estat contra la Violència de gènere, o amb propostes de Llei de la Bretxa salarial i la Llei d’Igualtat laboral per eliminar les diferents situacions de discriminació que patim les dones. També impulsem la conciliació; prioritzar dotar de drets les grans invisibilitzades, les mestresses de casa; hem treballat per la Renda Garantida de Ciutadania, el manteniment de les pensions no contributives, tornar a reconèixer com a cuidadora no professional amb cotització a qui té cura de persones dependents, etc.
Aquest 8 de març, les entitats feministes han promogut a nivell internacional una vaga laboral, de cura, de consum i estudiantil. Al nostre país, diversos sindicats, com UGT i CCOO, han convocat una aturada de 2 hores. L’any passat el PSC va ser el partit pioner en sumar-se a l’aturada internacional del 8M i enguany tornem a donar suport a la crida feminista internacional i a l’aturada convocada pels sindicats, des de la responsabilitat i la voluntat de prioritzar a l’agenda social i política la lluita per la igualtat real de drets i oportunitats entre dones i homes i, especialment, les polítiques contra la violència masclista i la discriminació laboral. A l’hora, reivindiquem prioritzar les polítiques de gènere, que els governs estatal i català liderin el Pacte d’Estat contra la violència de gènere i aprovar les Lleis de Bretxa Salarial i d’Igualtat Laboral, entre d’altres. Volem fets, no només paraules.
A nivell local, reivindiquem continuar incorporant la perspectiva de gènere en tots les actuacions reivindicant els drets de les dones i el foment de les noves masculinitats i fem una crida als reusencs i reusenques a sumar-se a la vaga del 8M per l’avenç dels drets reals de les dones. Aquest és el camí per avançar cap a una societat lliure de masclisme, incompatible amb la democràcia, la llibertat i la igualtat reals. I els i les socialistes ens hi comprometem. I com sempre diem, en els drets de les dones, ni un pas enrere!.
Ana Martínez és regidora del grup municipal del PSC a l’Ajuntament de Reus.
