Què es vol aconseguir

A veure si ens aclarim. Els partits que entre els tres no sumen el que van sumar el 2015 les candidatures independentistes, demanen unes noves eleccions “legals”, autonòmiques al Parlament de Catalunya.

Les darreres que s’han fet en aquest context, per ells ara exigit, les del 27 de setembre del  2015, van votar un total de 4.130.196 ciutadans (el 74,95% de l'electorat), que van donar com a guanyadora la candidatura de Junts pel Sí, amb 1.628.714 vots (39,59%) que, amb els vots de la CUP, 337.794 (8,21%), atorgaven, amb 72 diputats (62+10, sobre 135) una majoria total per treballar per la independència, prioritat en els seus programes i pels que van ser votats. Això, gens qüestionada la seva legitimitat en aquell moment, tenia tot el dret democràtic a poder-se implementar amb tota la normalitat que li havien donat les urnes.

El vot d'aquests 1.966.508 ciutadans (un 47,8% de l'electorat) no només no s'ha pogut utilitzar per al seu fi, sinó que, a més a més, ha estat deslegitimat descaradament per l'Estat, el qual, per ara i tant, pertany Catalunya, Estat que hauria de vetllar perquè la democràcia primés sobre qualsevol altre interès polític dintre del seu territori... I democràcia és acceptar els resultats emanats en unes urnes, per respecte a la mateixa democràcia i per respecte a qui ha votat lliurement, com no pot ser d'altra manera. I no és que la part contrària, manifestada clarament, a aquesta idea hagi tingut més força, amb els 736.364 ciutadans (el 17,90%) de C's, més els 523.283 (el 12,72%) del PSC i els 349.193 (el 8,49%) del PP. Un total d'1.608.840 ciutadans (el 39,11%). Diferència i percentatges a falta de poder-se concretar d'una vegada, donat no haver-se pogut realitzar un referèndum com Déu mana durant tot aquest temps.

Com a solució a l'enfrontament polític, sorgit i fomentat per la negativa malaltissa de tota mena de diàleg entre l'Estat i Catalunya, l'únic que se li acut fer a aquest Estat és treure del calaix un article verge de la Constitució del 78, pel qual creu que pot entrar amb tot a la Generalitat, destituir a tots els càrrecs electes i legítims, i apoderar-se, de moment, de Presidència, Economia i Interior, la columna vertebral per viure amb la nostra identitat pròpia, junt amb Ensenyament.

Que es vol aconseguir amb això? Que aquest gruix ja manifestat de ciutadans de Catalunya, més els que s'hi podrien afegir amb una consulta refrendaria normal, passin a rendir submissió i homenatge a qui envaeix la seva intimitat i convivència? Que, en aquestes hipotètiques noves eleccions que ara exigeixen, es quedaran a casa, sense votar? Que la seva arrogància no els deixa veure que hi haurà un suport electoral, existent o nou, on aniran tots aquests vots per a tornar a guanyar?