J. A. Carricondo 01 d'Abril de 2021
I ha quelcom de les mates que falla!
Això és com l'OTAN: nari nan, nari nan... Tot depèn del color del mirall!
El 16 de desembre d'aquell maleït 2017, qui després seria nomenat com el més alt diplomàtic de la UE va sentenciar: "Cal desinfectar; aquest és un país malalt". Doncs pensat i fet. Surt el president del govern central, tot vanagloriant-se de destituir el president de la Generalitat, i donant per acabat el Govern, convocant unes noves eleccions pel bé dels catalans malalts de la greu malaltia de no sentir el mateix.
Però, sorpresa, després surten exactament els mateixos resultats, és a dir, una majoria parlamentària independentista. Com a represàlia, i en una nova mostra de la total ineptitud per afrontar el que havia provocat, va passar la patata calenta als fiscals i jutges per tal que apliquessin una altra medicina a aquests catalans per guarir-los d'una vegada.
El resultat no va ser l'esperat i després d'una repressió salvatge (que amb el PSOE persisteix), injustes i desproporcionades presons, després d'un exili forçat (ja es veia venir que seria més positiu això que deixar-se tancar), la majoria de catalans electes sembla que prefereixen seguir malalts, que se senten bé en la seva nova realitat i en uns nous comicis, provocats per la inhabilitació del president, tot donant per acabat el Govern, han demostrat que la seva actual posició és aquesta.
L'eix social català, majoritari, ha fet un viratge, que no és ni a la dreta ni a l'esquerra. Exactament el que representava l'antiga CDC, ara ho representen tots aquells partits polítics que porten en el seu discurs i arguments des de la sobirania fins a la independència. Mentre això no s'accepti, mentre no es vulgui entendre, ni es gestioni degudament a Madrid, tots plegats viurem en un permanent dia de la marmota.
Senyor Carrizosa, no, aquesta majoria parlamentària de govern no representa el pensar de tot el poble, exactament de la mateixa manera que tampoc la representaria una majoria dels qui pensen com vostè. I potser és que, en una situació idèntica, vostè no voldria deixar el seu discurs igual de clar (encara que potser no tan català) com ho ha fet Laura Borràs? El mèrit i la diferència són el fet que els uns saben, o procuren, conviure amb els que han guanyat sense perdre les formes, i uns altres es dediquen a torpedinar sense cap ètica, crispant l'ambient i en molts casos sense cap educació, el que altres sí que han sabut guanyar.
Hi ha defraudats, hi ha ressentits, i hi ha massa gent que no les accepta, les majories parlamentàries, si no son les seves. Però els catalans que han anat a votar han expressat repetidament quines són aquestes.
