Dijous, 03 de Desembre de 2020

Tres presidents inhabilitats i es parla de democràcia

Finalment, el Tribunal Suprem ha comunicat la sentència (dictada sembla que ja ho estava des del moment en què es va presentar el recurs) en la qual s'inhabilita al Molt Honorable President de la Generalitat de Catalunya. Sembla que volien fer-ho el divendres anterior, però potser per les absències en l'acte de lliurament dels despatxos a l'escola judicial de Sant Cugat, ho varen posposar per aquest dilluns 28 de setembre. No podem dir que hagi estat cap sorpresa, la resolució, com tampoc ho ha estat la rapidesa, més aviat hauríem de dir, la urgència en què el TSJC ho ha comunicat, perquè en el mateix dia fos efectiva. És un fet curiós, l'avantatge que sempre donen els tribunals quan es tracta d'assumptes que afecten representants polítics de Catalunya, per fer passar els seus procediments (i sentències) pel davant d'altres, saltant-se l'ordre establert, que és fer-ho per data d'arribada.

El fet que s'ha produït d'inhabilitar a un President de Catalunya, escollit democràticament pels representants del poble, perquè en un moment donat uns membres de la JEC varen decidir que aquesta era la condemna que es mereixia per no atendre la instrucció de retirar un cartell, decisió que es va fonamentar en criteris personals dels membres de l'esmentada JEC, és fora de lloc, totalment desmesurada i provocativa com fins i tot ha manifestat el ministre Castells de l'actual govern, tot i que no es pot evitar pensar que amb unes conseqüències desitjades. Es tracta d'un acte molt greu contra la sobirania del poble. Segons la mateixa Constitució que tant diuen defensar, al títol preliminar, art 1.2 diu que "la sobirania nacional resideix en el poble espanyol, del qual emanen els poders de l'Estat." I ha estat precisament aquesta sobirania popular qui, a través del Parlament va votar el President, tot i que atenent al contingut de la sentència del T.S., la sobirania emanava de la JEC, a la que s'havia d'obeir com si d'un dogma de fe es tractés.

Una vegada mes, les interferències judicials que s'estan produint en el govern de Catalunya, afecten directament al màxim representant, el President. En els temps més recents hem vist com tres presidents han estat inhabilitats, un d'ells directament desposseït del seu càrrec. Tres candidats a la presidència han estat, en primer lloc, impossibilitats per poder-hi accedir i finalment també inhabilitats. Malauradament, comença a passar massa sovint (en tan sols 3 anys) i quan finalment es va poder nomenar un president després de tots els entrebancs que la judicatura va posar, la sensació que dóna és que ho varen deixar fer, potser perquè creien que no els hi fora gaire incòmode, però ara donada la seva actitud, qui sap, potser no ha estat del gust d'algú i novament s'ha agafat el cartipàs de "treure presidents de la Generalitat". S'inhabilita i, novament, obliguen a cercar-ne un altre.

Un dia en què també s'inhabilita a l'exregidor Pesarrodona de Sant Joan de Vilatorrada (per anar a votar l'u d'octubre), es processa a un membre del CDR (Tamara Carrasco) per aldarulls (acusada, en el seu dia, de terrorisme) i es mantenen 2.850 represaliats. Sembla que és moment per a què tots els partits catalans, facin "pinya" per dir que no es pot seguir per aquesta via d'interferències contínues i arbitràries cada vegada que sembla haver-hi quelcom que no li agrada a algú (persona o estament) o creu que va en contra dels seus interessos patris. Aquest fet, afecta, o hauria d'afectar tant els independentistes, com els no independentistes. Si realment un partit es presenta a les eleccions per defensar els interessos de Catalunya, la inhabilitació d'un president en actiu hauria de fer avergonyir a qui donen suport a aquestes mesures i la ciutadania, valorar si realment aquests polítics pensen en Catalunya, quan permeten que malmetin les seves institucions i representants.

Hi ha moments en què les cuites partidistes han de quedar de costat, molt probablement en molt poc temps (tot depèn del president del Parlament) les tornarem a veure i a patir en la mesura que la seva manca d'enteniment afecta la ciutadania. Però ara cal estar-hi tots units en la defensa, no tan sols de les institucions catalanes i del seu màxim representant. En la defensa de la democràcia que es veu atacada de manera quasi sistemàtica a través de la imposició d'actes i conseqüències que fan afeblir-la cada dia una mica més. Cal donar-hi la volta perquè la raó de la força (utilitzada fins ara), acabi desapareixent i doni pas a la força de la raó, i reconeixent, no de paraula, sinó amb fets, la sobirania del poble.

 

Joan Bermúdez i Prieto és Advocat i Politòleg. 

Notícies relacionades: 

BUTLLETÍ DE NOTÍCIES

Indica el teu correu electrònic i estigues al dia de tot el que passa a la ciutat


El més llegit


COMENTARIS (0)
He llegit i accepto la clàusula de comentaris
Autoritzo al tractament de les meves dades per poder rebre informació per mitjans electrònics