Aquest passat cap de setmana es va produir el ple d’investidura de la 14a legislatura al Congrés dels diputats. Aquesta va ser la meva primera investidura i vaig anar-hi amb emoció, il·lusió i expectació. Els reptes que se’ns presentaven eren molt importants, formar el primer govern de coalició de la democràcia per tal de desbloquejar la situació del país i poder donar resposta a les necessitats de les persones. Era la funció que teníem encomanada i totes i tots els diputats socialistes estàvem disposats a dur-la a terme. De fet, no tan sols hi havia il·lusió des de la bancada socialista, sinó que moltes forces progressistes havien apostat fort per aquesta coalició.
Però evidentment en totes les situacions hi ha la cara i la creu i, sense cap mena de dubte, aquest cop la creu va ser la bancada de la dreta. Des del primer moment es va veure clar que la dreta utilitzaria tot el que estigués a la seva mà, tot, perquè no es pogués produir l’acord de progrés que donaria a Pedro Sánchez la presidència del govern.
Els insults, les amenaces implícites i explícites van ser constants durant tot el debat. Van ser permanents les expressions falses, els insults i les gesticulacions, es va utilitzar un llenguatge absolutament inadmissible, però malgrat tot això, el govern de progrés es va produir.
Encara em sorprèn l'actitud maleducada d’alguns diputats i diputades conservadors quan parlaven altres companys d’hemicicle que no pensen com ells. La política és diàleg, la capacitat d’arribar a acords amb aquells que no pensen com tu, buscant acords en allò que ens apropa i no en el que ens separa però, prèviament al diàleg, hem d’escoltar-nos i alguns partits no estan disposats a fer-ho i simplement estan disposats a cridar i a fer espectacles impropis del càrrec que ostenten.
De fet, l’extrema dreta cridava a que ‘el poble s’alcés contra el govern il·legítim’, recordant frases d’èpoques passades i que tots pensàvem que estaven oblidades. El problema no es tan sols l’extrema dreta, sinó que la dreta s’ha radicalitzat de tal manera que es fa difícil distingir qui són uns i qui son els altres. En el fons és el que tradicionalment ha vingut fent la dreta, quan ells no guanyen, ningú no pot guanyar.
Però malgrat tot això, malgrat la crispació que va intentar imposar la dreta, el govern s’ha produït i s’obre una finestra d’oportunitat històrica. Durant aquell ple es va demostrar que les esquerres havien guanyat les eleccions (i de fet era la cinquena vegada en el 2019), i els diputats i diputades socialistes vam votar en consciència, amb tota la consciència. Consciència de justícia social, consciència de feminisme, consciència d’ecologisme, consciència de diàleg.
Serà una legislatura difícil si l’estat de crispació de la dreta no baixa, però els crits no ens faran tirar enrere, la il·lusió d’un govern d’esquerres que doni solucions als problemes reals de les persones ens farà treballar amb il·lusió i força per fer-ho possible.
Sandra Guaita és diputada del PSC al Congrés.
