Les facultats de la URV a Reus miren al futur centrades en la internacionalització

La Universitat Rovira i Virgili (URV) porta poc més de 25 anys generant coneixement al territori i a Reus, en unes àrees d'estudi que cada cop tenen més prestigi al nostre entorn i que es fixen de cara al futur en la internacionalització de graus, màsters i equips de recerca. És una de les principals conclusions de les entrevistes que Reusdigital.cat ha dut a terme als degans de les facultats de Medicina i Ciències de la Salut, Antoni Castro, i d'Economia i Empresa, Antoni Terceño, així com el director de l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura, Pau de Solà-Morales. Que la Generalitat i la URV completin el projecte de Campus Bellissens, amb una nova Facultat de Medicina i un edifici conjunt de serveis, seria un pas endavant en aquest sentit. El cert és, però, que la infraestructura no fa el coneixement i en això els degans coincideixen de la vàlua dels professionals vinculats als respectius estudis, amb una clara vocació pràctica i de lligam amb el territori i les empreses.

El contacte humà. Aquesta és una de les claus dels estudis que s'ofereixen a la Facultat de Medicina i Ciències de la Salut. "Tenim dues missions principals, la divulgació de coneixement i formar bons professionals", indica Antoni Castro, qui subratlla que l'accés a les fonts ha canviat molt els darrers anys i ara el contingut teòric és molt més fàcil d'aconseguir. Per tant, des de la URV, que a més de Medicina ofereix Fisioteràpia i Nutrició, "posem molts esforços en adequar les pràctiques del programa formatiu, per tal que els alumnes interaccionin amb els malalts i es familiaritzin amb les situacions que es podran trobar en un futur".

"Hem intentat incorporar a la docència instruments d'avaluació i formació que tinguin un mínim comú denominador", prossegueix Castro, qui ressalta que l'estudiant, per exemple, durant els 6 anys de carrera de Medicina fa moltes hores de pràctica en les diferents unitats docents que hi ha a l'Hospital de Sant Joan de Reus, l'Hospital de Joan XXIII de Tarragona i l'Institut Pere Mata, així com als Centres d'Atenció Primària. Els primers cursos s'aborden matèries bàsiques en referència a les malalties i el funcionament del cos humà, i posteriorment, "es redueix el càrrec de les ciències mèdiques bàsiques i s'incrementa l'assistencial, dedicada a les malalties i els seus tractaments". A partir de tercer, els estudis es traslladen a l'escenari real.

En el cas de fisioteràpia i nutrició, els alumnes s'incorporen a les pràctiques externes, en empreses o hospitals, malgrat que en els seus casos la formació de grau és només de 4 anys i no inclou la titulació de màster. "L'exercici d'aquestes professions està molt lligat a altres espais que no només són hospitals, així que l'abordatge formatiu ha de ser diferent", explica el degà. Per això, la Facultat de Medicina i Ciències de la Salut ofereix diversos màsters transversals: "el propi que tenim és el d'envelliment i salut, enfocat a la gent gran i la fragilitat que viuen, però després en tenim d'altres que són interuniversitaris".

Un dels aspectes amb més èxit d'aquesta facultat, però, són les unitats d'investigació. Una de les més influents en el seu àmbit és la de Nutrició i Salut, que darrerament ha liderat l'estudi Predimed, però també d'altres en àmbits com "la toxicologia, microbiologia, nutrició malalties autoimmunes o lupus", comenta Castro, qui es refereix a l'estudi que situa a la URV entre les 500 universitats més importants del món quant a recerca, d'aquelles que tenen menys de 50 anys. En l'àmbit de la Salut, la influència està demostrada: "les facultats catalanes sempre estem a dalt de tot al rànquing estatal".

Pot ser per això i per la situació geogràfica de Reus, la Facultat de Medicina està plena d'alumnes de fora de Catalunya. Castro s'enorgulleix d'aquest aspecte: "tenir alumnes de diferents territoris és una cosa enriquidora". Amb tot, el degà sí que creu que s'haurien de plantejar els criteris d'entrada a Medicina: "és una carrera molt vocacional, també passa en menor grau amb nutrició o fisioteràpia, i hi ha molta gent que la vol estudiar. Per tant, hem de ser conscients que hi ha una gran frustració en aquella persona que no pot entrar". Castro no creu que el tall per notes "garanteixi un bon professional" i que hi ha estudiants que no treuen notes excel·lents a l'Institut o la selectivitat i poden ser molt bons metges.

Aposta per la internacionalització i la nova facultat al campus Bellissens

Antoni Castro es mostra convençut que el camí de la universitat, i per tant de la URV, es dirigeix cap a la internacionalització dels grups de recerca, els graus, els màsters i els programes de doctorat, unes aliances que permetrien captar més fons europeus i oferir una educació i investigació més eficaç. "Avui en dia no hi ha fronteres i el mercat és global. Tu pots fer un estudi amb 7 malalts, pels recursos que tinguis, i tindrà un impacte, però és que si el fas amb 2.000 malalts, aquest impacte es multiplica", assegura Castro, qui també considera que no totes les facultats han de fer recerca sobre tots els temes, és millor que hi hagi una coordinació que aposti per la complementarietat. "Trobar sinergies és molt positiu", reitera.

Per últim, Castro també es refereix a una de les grans demandes de la seva facultat, traslladar-se al Campus de Bellissens amb un nou edifici. "L'actual ja s'ha quedat petit, tenim molts alumnes i grups de recerca. Tenim molt clar que el futur és anar allà i unificar serveis i existeix la voluntat de la universitat", manifesta el degà. "També existeix la voluntat de l'ajuntament per facilitar aquesta qüestió però serà la disponibilitat econòmica la que marqui el calendari", continua. És a dir, fins que la Generalitat de Catalunya no pressuposti els diners necessaris per fer el projecte, aquest no serà una realitat. L'objectiu, a mitjà termini, és crear un node empresarial, investigador i formatiu al voltant de l'Hospital de Sant Joan, amb el Centre Tecnològic de Nutrició i Salut (CTNS) i la nova facultat.

Economia i Empresa: Un 87% dels seus alumnes troben feina

La Facultat d'Economia i Empresa de la URV gradua al volant de 250 alumnes cada curs, entre graus i màsters, un 87% dels quals acaba trobant feina l'any següent. "Aquesta taxa d'inserció, de l'estudi que l'ACU fa cada dos anys, és molt alta, crec que poques altres facultats ens superen", assegura el degà d'Economia i Empresa, Antoni Terceño, professor històric de la facultat i qui va ser ja primer responsable l'any 1988. Però l'èxit d'aquesta facultat no només es mesura en funció dels resultats docents, sinó també de recerca: "al doctorat d'Economia i Empresa ja hem aconseguit 8 mencions d'excel·lència. A tot l'Estat hi ha unes 200 i a Catalunya, només unes 20", afirma Terceño.

Els alumnes poden cursar els graus d'administració i direcció d'empreses, finances i comptabilitat i economia, així com diversos dobles graus, tres màsters oficials i el programa de doctorat ja esmentat. Amb tot, Terceño destaca diverses àrees d'especialització com "les finances, la gestió de recursos humans, l'organització industrial, l'economia monetària i de la salut o la regionalització de les indústries". "Tenim molt clar que hem de destinar un temps a investigar, i de fet, a la facultat hi ha 8 grups de recerca reconeguts per la Generalitat de Catalunya, en els quals hi participen tres quartes parts del professorat a temps complet", manifesta el degà.

Terceño creu fermament en la tasca investigadora del docent: "Si un professor la fa, t'assegures que aquella persona està actualitzada i podrà donar un temari actualitzat. En cas contrari, ho has de comprovar d'una altra manera". Amb tot, el degà subratlla que els projectes finançats per Europa són molt competitius i que a l'Estat i Catalunya "no podem pensar que continuarem sent competitius a base de reduir costos, amb una mà d'obra més econòmica". "Hem de competir amb valor afegit. El diagnòstic el té tothom clar, però ni als pressupostos de les administracions ni de les empreses es veu", es queixa Terceño, qui creu que els privats també haurien d'invertir en la universitat per fer avançar la societat, deixant de banda el criteri de rendibilitat econòmica.
Facilitats per sortir a l'estranger

Una de les línies estratègiques de la Facultat d'Economia i Empresa és que els alumnes tinguin experiència internacional. "Oferim més de 200 places per estudiar a una universitat de fora i no ens hem atrevit a fer-ho obligatori perquè no hi ha recursos, però ens agradaria. Tenim convenis amb universitats de quatre continents", expressa Terceño, qui també indica que l'alumne que vulgui ja pot fer la meitat de la seva carrera íntegrament en anglès i pot optar a la menció de comerç internacional. "Intentem que l'alumne tingui el màxim bagatge possible, experiència internacional, domini de l'anglès i experiència laboral", afirma.

Preguntat per l'accés a la universitat amb l'increment de les taxes i les reformes educatives, Antoni Terceño demana als alumnes que no discuteixin si "3+2 o 4+1". "Ens hem de quedar amb la suma i després ja discutirem el preu", assegura el degà. A banda de les beques generals, a la facultat que dirigeix n'hi ha de pròpies: "entre els tres màsters oferim 20 beques de 400 euros al mes". Amb tot i com a opinió personal, Terceño demana no caure en el "parany" de fer pagar més taxes a les rendes més altes: "en tot cas, aquests que paguin més impostos i que els diners recaptats serveixin per finançar un servei públic d'educació superior que és per a tota la societat".

De cara al futur, el degà de la Facultat d'Economia i Empresa creu essencial treballar en la internacionalització dels estudis, amb una oferta de dobles titulacions amb universitats estrangeres, tant de màster com de grau. Tanmateix, Terceño aposta per plantejar algun nou doble grau i per seguir amb l'excel·lent línia de les pràctiques externes: "gairebé morim d'èxit, cada any hi ha 300 alumnes que fan pràctiques curriculars i extracurriculars. Hi ha moltes empreses que queden fora". De fet, algunes empreses van directament a la borsa de treball de la facultat.

L'ETSA: Arquitectura lligada al territori

L'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura (ETSA) extingeix aquest any el programa de llicenciatura, amb l'objectiu d'adaptar-se al format de Grau. "L'únic problema que ens hem trobat és que amb l'anterior sistema no s'incloïen crèdits per fer el projecte de fi de carrera i arrosseguem molta gent que encara l'ha de fer. Ara hem posat els mecanismes perquè aquest es pugui fer en un any", explica el director de l'ETSA, Pau de Solà-Morales. De fet, el projecte de fi de Grau, ara, té una importància cabdal en els 5 anys d'estudi, amb nivell de màster, que s'ofereixen a l'edifici del Campus Bellissens.

"El projecte final que desenvolupen els alumnes és real, des de les primeres idees fins a una definició concreta de les distribucions, el material, les estructures o les instal·lacions, en un document que són cents de fulles", explica Solà-Morales. Els alumnes tenen llibertat per escollir tema "però sempre hem intentat que es fixin en unes problemàtiques locals concretes, que varien segons els anys". Un dels punts forts de l'ETSA és, doncs, aprofitar el seu coneixement per remodelar àrees urbanístiques o fer-ne de noves. A més, s'ofereixen fins a 12 crèdits de pràctiques que els alumnes poden fer en despatxos, empreses o administracions.

"Fem un seguiment intens per comprovar que els alumnes aprenen, que hi ha un arquitecte al darrere, per tal d'assegurar-nos que no són, simplement, mà d'obra econòmica", assegura el degà de l'ETSA. Solà-Morales fixa cinc àmbits importants en la docència: "el més important és el de projectes i urbanisme, que suposen la meitat de les hores d'aprenentatge. Després ja parlem d'estructures, instal·lacions i construcció, com tres assignatures més tècniques. I per últim, donem dibuix i teoria i història de l'art i l'arquitectura".

Amb tot, el cinquè any "ja té un nivell de màster" i es destina bàsicament a optatives específiques "que tenen un caire més d'investigador, de produir idees i fer recerca". Aquestes optatives s'agrupen en dues grans àrees com són l'estudi del patrimoni, ja sigui arquitectònic o paisatgístic, i l'estudi del territori. Si l'alumne vol continuar estudiant, l'ETSA també ofereix un programa de doctorat i diversos grups de recerca dedicats als dos àmbits esmentats anteriorment.

A més, "ara estem acabant de confegir un programa de doctorat interuniversitari amb les universitats de Málaga i de Granada, amb la participació també del departament de Geografia de la URV". En ser uns estudis joves (es van iniciar el 2005), l'ETSA no compta amb un professorat fix i això dificultat que es puguin impulsar grups de recerca estables, d'aquí que s'aposti per establir sinergies.

Sortida professional?

Amb la crisi econòmica, el treball dels arquitectes s'ha vist força minvat. No obstant això, Solà-Morales creu que "s'han de trobar nous nínxols" i que si el mercat espanyol no ofereix prou feines per als alumnes, "hi ha dues vies més de sortida". La primera és anar a l'estranger -"exalumnes d'aquesta escola tenen un èxit espectacular a Mèxic, Itàlia, Alemanya o Anglaterra", diu el degà- i l'altra és "dedicar-s'hi professionalment a altres àmbits, ja que aquesta carrera et dóna una formació generalista".

De cara al futur, Solà-Morales creu que cal incidir en una major integració en l'entorn "i ser un referent en l'àmbit d'arquitectura, patrimoni, intervenció i estudi del territori. Volem formar bons professionals". La demanda a l'ETSA ha baixat els darrers anys, com a totes les facultats d'arquitectura, però la seva continuïtat està més que assegurada: "cada any graduem entre 30 i 40 alumnes", conclou el degà.