Òscar Bausà: 'Quiniela 84 entrarà enguany al 'top 5' estatal de penyes de travesses'

Els orígens de la travessa, o de la 'quiniela', com molts encara l'anomenen, ens remunten al 1946. Concretament, al 22 de setembre d'aquell any. El funcionament és conegut gairebé per tothom. És ben senzill, s'ha d'endevinar si un partit acabarà amb una victòria per a l'equip de casa, per al visitant, o bé amb empat. I a Reus hi tenim uns experts. La penya Quiniela 84 va néixer el 2015 i des de llavors s'ha convertit en una de les més importants de l'Estat. L'ideòleg i l'encarregat de gestionar el seu sistema d'apostes és Dani Muñoz, que és l'ideòleg i l'encarregat de gestionar el sistema d'apostes d'aquesta penya; el propietari de l'administració de loteria 'La Pastoreta', que és de qui depèn el grup, és Òscar Dausà. 

En què consisteix una penya de travesses?

Oscar Bausà: Bàsicament, una penya neix d'una agrupació d'amics, o de gent que està interessada en jugar conjuntament amb un dels jocs, siguin travesses, la 'primitiva', la 'bonoloto,' el que vulguis, qualsevol joc. A partir d'aquí, es capitalitzen uns diners i es juga conjuntament.

Són la tendència actual, les penyes? Es juga majoritàriament a través d'aquestes?

O.B: Home, jo et diria que des de l'inici, des de l'any 1946, només néixer aquest joc, la gent ja es va començar a organitzar per jugar conjuntament. És una manera de poder establir una sèrie d'apostes més àmplies i, amb un mínim d'inversió, maximitzar el rendiment.

Quanta gent forma part de la penya, ara?

O.B: Parlem-ho en qüestió de participacions. Són 1.250 participacions que ens hem proposat aconseguir, i en queden molt poquetes ja, unes 70. Pel que fa a la gent, podríem estar parlant d'una mica més de 300 persones repartides per l'Estat espanyol.

Tothom que fa travesses és perquè li agrada el futbol? O no?

O.B: Diria que ha d'haver de tot. Diria que a la majoria de gent li deu agradar el futbol. A mi, particularment, no m'agrada. A mi m'agrada l'estadística, per exemple, i és a través d'aquesta afició i tot havent conegut al Dani (Muñoz), que és el que ho manega bé, quan, d'alguna manera, vaig creure en aquest projecte.

Com va conèixer Dani Muñoz i com van començar a treballar plegats?

O.B: El Dani es l'ànima i el pronosticador de la penya, és el que s'endurà tots els èxits i alguna bufetada si no treu rendiment, evidentment... Va ser curiós, com ens vam conèixer. Va ser a través d'un amic en comú, Magí Martí, que ens va presentar el 2014, o potser va ser l'any 205, el que ens va permetre projectar la penya.

Daniel, amb 10 anys ja feia anar programes informàtics de travesses?

Dani Muñoz: Amb un joc que es deia 'PC fútbol'. Duia una 'demo' d'un programa que es deia 'Proquinielas'. Va ser una mica l'inici de l'estadística i la 'quiniela' dins la informàtica. És a dir, ja no era tan habitual agafar un paper i fer la 'quiniela', es va convertir en quelcom més tècnic. Aquesta va ser la primera presa de contacte que vaig tenir amb la informàtica i la 'quiniela', totes dues coses lligades.

Es defineix com a 'tipster'. Què significa?

D.M: Ve del món anglès, del món de les apostes, i vindria a ser com un pronosticador d'apostes esportives que ven pronòstics, o sigui, que rep uns diners i per fer recomanacions i que qui les segueixi en tregui un rendiment.

Quina responsabilitat.

D.M: Has de tenir les idees ben clares i molta disciplina.

Molta responsabilitat i també molta visió. Se n'ha de saber per poder dir, per exemple, com quedarà un Barça-Chelsea.

D.M: El sistema que fem servir actualment és molt tècnic, jo diria que no hi ha quasi cap subjectivitat. És a dir, que tot és molt objectiu. Nosaltres sabem on és l'error que comet el 'quinielista', i el que fem és aprofitar-lo. Anualment, sabem que el 20% o 25% de ens anirà bé i l'usem per obtenir benefici.

Per a guanyar diners, no falla, s'ha d'esperar que altres en perdin.

D.M: Correcte. La quiniela és un joc del qual Loteries i apostes de l'Estat reparteix el 55% de la recapdació. Vol dir que, d'entrada, jueguem a un joc on l'esperança de guanyar és nul·la, és a dir, que el més normal és perdre-hi diners. Nosaltres mirem d'aprofitar l'error dels 'quinielistes' i revertir aquesta situació per poder donar un rendiment anual i consistent en el temps.

Les travesses són matemàtiques?

Dani: Sí, són matemàtiques. Hi ha un món molt recreacional amb les apostes, amb la 'quiniela' i tot això, i hi ha un món molt més professional. I, per dir-ho d'alguna manera, el món professional se n'aprofita, del món recreacional.

Què vol dir?

D.M: Un exemple. Vostè i jo juguem a un joc, on llencem una moneda a l'aire. Vostè diu 'cara' i jo dic 'creu'. Si vostè guanya, jo li dono 90 cèntims i, si guany jo, vostè em dóna 1 euro. Imagini's què passarà, després de moltes tirades. Doncs és això. És a dir, podem encertar el mateix número de vegades, però jo guanyaré més que vostè.

Però les travesses depenen de factors esportius. Pot ser que un equip estigui en més bona forma, o que tingui els millors jugadors... 

D.M: Sí, però tot depèn del que es pagui. És com a les cases d'apostes. Una columna a la 'quiniela', una aposta, no sempre ens permetrà cobrar el mateix, perquè si el resultat és fàcil d'encertar cobrarà poc, perquè hi ha més gent a repartir, i si surt una aposta molt difícil, cobrarà molts diners, perquè hi ha molt poca gent que l'hagi encertat. Hem d'intentar aprofitar les columnes que realment donen un rendiment, és a dir, les que ens faran guanyar més diners. És una mica complicat.

Força.

D.M. Sí, és matemàtic.

Li agrada el futbol?

D.M: Molt.

Si no li agradés, faria travesses?

D.M: Crec que tot va lligat, és a dir, que primer ve el futbol i, després, amb el temps ja, les travesses.

Segons com, deu estar més pendent de l'aposta feta que no pas que guanyu el seu equip.

D.M: Sí. M'ha passat, però no pas quan he fet una travessa, sinó quan he fet apostes. He estat mirant-me un partit i he estat més pendent de si surt l'aposta, si hi ha còrner al minut 9, o si hi ha gol al minut 23, que no pas de realment veure el partit.

Això desvirtua el joc?

D.M: Hi ha una part professional i n'hem d'estar pendents.

Per fer les apostes utilitzen un sistema que anomenen 'intel·ligència col·lectiva'.

D.M: És fàcil d'entendre. En el món de les apostes, la gent s'hi juga molts diners. Tot aquest mercat d'apostes per Internet es pot escanejar. Les cotitzacions van canviant per un fet, i és que quan en un partit entren diners, aquestes cotitzacions es van equilibrant. Això vol dir que la intel·ligència col·lectiva de la gent va equilibrant el mercat. D'aquí podem extreure aquesta informació, i replicar-la al món de la 'quiniela', on sabem que hi ha un error.

Té una base de dades amb més de 500.000 'quinieles'.

D.M: Amb 500.000 partits, però no són tots de la 'quiniela'. Són partits amb tot de cotitzacions i un munt de dades que fan un gruix d'uns 500.000 partits.

Que l'ajuden a fer les apostes.

D.M: Sí, perquè amb aquesta base de dades és fàcil trobar errors, o correlacions, etc. David Fernández: Jo és que, sobretot, el que fa la gent... Per exemple, m'ho invento, Barça contra algú que estigui a la part baixa de la classificació. La gent aposta pel Barça. Aquí és un error, no? Dani: Bueno, Barça i Madrid jo diria que són a part, però sí que és veritat que hi ha certs partits, on hi ha signes que estan sobreposats. 

Un dels lemes de la penya és: 'Mínima inversió, màxima rendibilitat'.

Òscar Bausà: Home es va complint, el que passa és que any rere any hem anat augmentant la inversió i el resultat també ens ha anat acompanyant. Gràcies a això, hem pogut ampliar la inversió. Encara que sembli estrany, i això el Dani us ho explicaria millor, a més capital, el risc de perdre és menor.

Dani Muñoz: És fàcil, perquè si nosaltres partim d'un fons de 30.000 euros, per dir alguna cosa, l'atzar té més repercussió. Si en tenim 500.000, l'atzar sí que té repercussió, però no tanta. La volatilitat baixa a mesura que puja l'import que tenim per jugar.

Explqui'ns com es fa un fons de 30.000 euros.

D.M: Aquesta va ser la inversió inicial amb la qual vam començar un grup d'amics. Amb el pas de les temporades ha anat creixent, fins arribar a un fons de 500.000 euros. Crec que això ens ha fet entrar a 'top 5' de les penyes a nivell estatal.

La primera quants diners inverteix?

D.M: Pot ser que més d'1 milió.

O.B: Això, la temporada passada. Aquesta no ho sabem... Una dels avantatges de la nostra penya és que el Dani té el capital inicialment per poder, d'alguna manera, distribuir-lo al llarg d'aquesta nova temporada que començarà. Moltes penyes van capitalitzant en cicles, amb la qual cosa si en aquests, siguin de 10 o de 15 jornades, hi ha èxit, augmentarà i si hi ha pèrdues, es desmanegarà tot. 

Confiança cega en el Dani. 

O.B: Aquest és indiscutiblement un joc de risc, però penso que som en molt bones mans, i els resultats parlen.

Quins són, aquests resultats? Quants diners han guanyat?

O.B: Home, jo et diria que la temporada 2016/ 2017 vam doblar una inversió de 45.000 euros i vam passar als 90.000 euros. La temporada 2017/ 2018 vam poder capitalitzar 90.000 euros i en vam fer 122.000 euros, al final, hi va haver un rendiment d'un 36%. I aquesta temporada passada, partíem d'una base de 158.000 euros, i en vam fer 316.000 euros, és a dir, que hem tornat a doblar. Aquest any, amb 500.000 euros, ja ho veurem.

D.M: Esperem tornar a doblar.

O.B: Exacte, a veure quins resultats ens aporta... Però, com he dit, a major inversió, d'alguna manera o altra, es minimitza el risc.

I els diners, després es reparteixen entre els inversors? Se'ls queden, els tornen a invertir, o cadascú fa el que li sembla?

O.B: Cadascú fa el que li sembla. Hi ha qui reinverteix, i hi ha qui recupera beneficis. Aquí hi ha una dada que el Dani també ens la va aportar, i és que és la persona que va entrar a la penya inicialment amb 1 euro, que no ha tret benefici, és a dir, que ha anat reinvertint, avui en dia té 5 euros. És a dir, aquí es duplica la inversió.

D.M: Hi ha diversos perfils d'inversors, dins de la penya. Un exemple: posem el cas d'algú que l'any 2016 va invertir 5.000 euros. Li agrada el futbol, confia en aquest sistema i sobretot es pot permetre perdre. Aquesta persona, a dia d'avui, si no ha tret diners i els ha reinvertit, com han fet molts, té més de 30.000 euros.

El paper de les cases d'apostes esportives ha tingut rellevància. Ha fet que la 'quiniela' estigui en un segon terme?

O.B: Jo, per la part que m'ocupa com a administrador de loteries, diria que la 'quiniela', en els últims set o vuit anys, ha baixat molt. Hi ha molta gent que ha derivat i ha anat a les cases de les apostes. Les cases d'apostes tenen avantatges i limitacions. De fet, aquestes han fet que part d'aquest públic tornés cap al joc de la travessa o de les penyes, en aquest cas.

D.M.: Sí, realment és així. A Twitter, on puc estar amb gent més o menys professional de les apostes, gent que no és tant d'aquest estil recreacional, em trobo que si són guanyadors consistents, és a dir, si guanyen diners habitualment amb les apostes, les cases d'apostes es limiten. És a dir, a aquesta gent, li arriba un correu en què se li diu que no pot apostar més d'un euro. Clar, això, com a inversió, no serveix. Tota aquesta gent sí que torna a nosaltres perquè volen diversificar. No deixen de jugar a les cases d'apostes, però sí que és veritat que volen diversificar i vénen amb nosaltres. Així que aquest és un punt important, el de les limitacions. Aquí a la 'quiniela', realment, si ets un guanyador, pots guanyar sense límits.

Enguany busquen capitalitzar 500.000 euros.

O.B: La gent va agafant més confiança i va reinvertint aquest benefici. Hi ha gent nova que s'incorpora. Les xarxes socials han fet molt, Twitter... Jo no les utilitzo, en aquest cas és el Dani, que ha fet aquesta aportació a nivell de xarxes socials, i parlant-ne i donant resultats i una sèrie d'informacions, hem aconseguit aquesta capitalització.

Si algú vol formar part de la penya, què ha de fer?

O.B: Al web de la Pastoreta hi és tot, tota la informació.

Entenen, però, qui hi hagi gent reticent a les apostes, o que les vinculi amb una addicció?

O.B: Aquest és un joc en què, en principi, el premi no és mai immediat. Parlaríem de jocs que engantxen, o que creen la ludopatia, quan són de resultats immediats. Aquí estàs depositant uns diners a principi de cicle i cobraràs beneficis quan s'acabi la temporada esportiva. No és un premi immediat. La majoria de jocs de Loteries i apostes de l'Estat no ho són, de fet. És a dir, un fa la primitiva el dilluns i s'ha d'esperar fins al dijous, o fins al dissabte, a veure si li ha tocat.

Quin futur espera, a la penya?

O.B: Doncs tot dependrà any a any. Sempre ens hem plantejat objectius anuals. Està clar que tota penya té un sostre, que encara s'ha de definir quin serà el nostre, quin serà el màxim de capitalitzacions. Mai es pot jugar quan el resultat que esperes és inferior a l'aposta realitzada. El futur i Déu ho diran. Però de moment tenim molt bones expectatives, estem molt il·lusionats i tirem endavant. A final de temporada, l'any que ve si voleu en tornem a parlar.

D.M: S'hauria de mirar, fins on podem arribar. És a dir, fins on podem portar un fons que sigui realment rendible. Calculem que cap al milió o més hi podria haver un sostre en què ja no hi guanyéssim, sinó que fos contraproduent, però jo crec que encara som lluny de tot això.

I què els faria més il·lusió?

O.B: De moment, hem rascat els 14. Hem provat el 14. A mi em faria il·lusió rebre un premi per damunt del milió d'euros. És el que estem buscant des de fa anys.