Establir la incidència i les principals causes de la mort sobtada entre el mig milió de persones que viuen al Camp de Tarragona. Redefinir, si s'escau, els protocols d'actuació dels serveis d'emergències i els professionals dels hospitals. I, especialment, millorar la formació en reanimació cardiopulmonar (RCP) per tal que qualsevol persona pugui aplicar-la ràpidament si es troba amb els indicis d’una mort sobtada. Són els principals objectius de l'estudi ReCaPTa, que porten a terme els hospitals de Sant Joan, a Reus, i Joan XXIII i de Santa Tecla, a Tarragona, així com el Servei d'Emergències Mèdiques (SEM), l'Institut de Medicina Legal i Ciències Forenses de Catalunya (IMLCFC), la xarxa d'atenció primària i la Universitat Rovira i Virgili (URV). Després de tres anys de recollida de dades, la investigació inicia una fase d'anàlisi, i per això, s'ha posat en marxa una campanya de micromecenatge, a través de l'Institut d'Investigació Sanitària Pere Virgili (IISPV).
"No hi ha cap estudi que combini totes les fonts d'informació possibles. És poc habitual", assegura l'investigador principal de ReCaPTa i metge d'urgències a l'Hospital de Sant Joan i del SEM, Youcef Azeli. "La mort sobtada arriba de forma inesperada i en la fase prehospitalària, així que és molt difícil d’estudiar i de tractar", afirma Azeli. El doctor ho explica: "habitualment si un pacient li fa mal el pit i sospita que pugui estar patint un infart, té temps de trucar al 112, fer-se un electrocardiograma i ser traslladat a l’hospital per tractar-se si cal. En canvi, la mort sobtada es produeix durant la primera hora dels símptomes, o fins i tot sense ells, i el pacient no té temps d'entrar al sistema sanitari".
Per Azeli, la majoria dels estudis realitzats fins ara sobre les causes de la mort sobtada són incomplets perquè no compten amb totes les fonts d’informació i poden incloure pacients que han presentat símptomes de més d’una hora d’evolució i fins i tot de 24 hores. Per superar aquest escull, els professionals del SEM han estat durant tres anys, fins a l'abril d'enguany, omplint una aplicació mòbil online amb totes les dades del pacient: tipus de símptomes, l'hora d'inici, el tractament fins a l'arribada a l'hospital, etcètera. Aquesta informació clau, afegida a la dels hospitals, els centres de primària i l'Institut de Medicina Legal permet als investigadors discernir adequadament els pacients que han patit la mort sobtada.
Mort sobtada i infart de miocardi no són el mateix
Segons el doctor Azeli la incidència de la mort sobtada i de l’infart de miocardi és menor a l’àrea mediterrània en comparació amb països anglosaxons. "En molts casos és la primera manifestació de la malaltia coronària, però el veritable pes de l’infart agut de miocardi entre les causes de mort sobtada avui dia està per determinar”, puntualitza l'investigador principal de ReCaPTa, qui també assenyala com a punt destacat de la investigació el fet d'estudiar totes les causes de la mort sobtada, no només les cardíaques. De fet una tromboembolisme pulmonar o una malaltia neurològica o respiratòria poden ser també els seus desencadenants.
"Hem de tipificar la mort sobtada, veure totes les dades d'atenció primària dels pacients i analitzar els factors de risc, amb un objectiu clar de prevenció", continua Youcef Azeli. "Volem millorar la supervivència en totes les fases d'aquesta malaltia, ja sigui promovent la realització de la RCP per part de testimonis, millorant la qualitat de les maniobres de suport vital que puguin fer des del SEM o les mesures que es prenen als hospitals", diu.
El doctor centra la seva atenció en la millora de les primeres anelles de la cadena de supervivència. La identificació d’una víctima inconscient i que no respira, l’activació del Sistema d’Emergències Mèdiques (SEM), l’aplicació el més precoçment possible de les maniobres de RCP i del Desfibril·lador Extern Automàtic (DEA) són claus per revertir la mort sobtada.
Formació en maniobres de reanimació
Un dels principals objectius dels professionals mèdics és que la ciutadania en general reconegui de forma ràpida l'inici d'una aturada cardiorespiratòria i pugui iniciar les maniobres de reanimació. "Qualsevol ciutadà pot utilitzar un DEA donat el seu maneig altament intuïtiu, però el millor es haver rebut una formació reglada en RCP", indica Azeli, qui creu que aquesta educació s'hauria d'introduir a les escoles. "El Consell Català de Ressuscitació ja treballa en aquest sentit, amb l'objectiu que, per exemple, ens assemblem a Suècia, país on un 60% d'aturades cardiorespiratòries reben assistència per part de testimonis. A l'àrea mediterrània no supera el 30%", rebla el professional mèdic.
L'estudi ReCaPTa ha publicat la seva metodologia en una prestigiosa revista científica escandinava (‘Scandinavian Journal of Trauma, Resuscitation and Emergency Medicine’), i a banda del doctor Youcef Azeli, compta també amb el lideratge dels doctors Eneko Barbería, de l'Institut de Medicina Legal i Ciències Forenses de Catalunya, i Alfredo Bardají, de l'Hospital Joan XXIII. A partir d’ara, necessita un finançament adequat, al voltant de 40.000 euros anuals, per analitzar totes les dades. D’aquí que s’hagi iniciat una campanya de recollida de diners.
