"Amb altres malalties cròniques no passa res, no hi ha cap problema, però si són mentals generen rebuig", exposa la psicològa Teresa Carot, que lidera un grup de treball amb persones que pateixen transtorn bipolar. Es troben un dimarts al mes, a Reus, al centre cívic del Carme. Cada sessió se centra en un tema en concret que pot ajudar els assistents, tot i que en tractar-se "d'una activitat lliure i oberta", molt sovint comencen per donar la benvinguda a les noves incorporacions i als seus familiars. "El paper de la família és clau per augmentar el benestar del malalt", subratlla.
Eines per prevenir les recaigudes
Es tracta, en essència, de donar les eines adequades als malalts per tal que aprenguin a prevenir una hipotètica recaiguda. "Tots tenen moltes preguntes, no saben com evolucionarà la malaltia i jo els miro d'atendre", explica la psicòloga, que va iniciar aquest projecte a l'abril de 2005. "El procés comença amb l'acceptació de la malatia. És una qüestió molt personal, que cadascú gestiona com pot, i aquí treballem la rehabilitació", apunta tot seguit l'experta. De fet, els assistents arriben a ser capaços, en molts de casos, de detectar els símptomes d'un nou episodi que els pot afectar. "Això els ajuda a mantenir la malaltia a ratlla, perquè saben quan cal actuar", precisa.
El més difícil, amb tot, segueix lluny del control dels malalts i dels seus respectius entorns. Socialment, "la malaltia segueix estigmatitzada", revela Carot. "Tot allò que és desconegut, i les malalties mentals encara ho són, genera por i rebuig", afegeix. És, a més, un rebuig social. "Ha millorat la capacitat que tenim de diagnòstic i també hi ha més opcions de tractament, però encara hi ha molts tòpics al voltant de les malalties mentals", lamenta. A banda, tampoc hi ha gaire grups psicoeducatius de treball, almenys en règim ambulatori. I són necessaris, segons Carot, perquè és en aquests espais on els malalts aprenen a relacionar-se amb el seu entorn.
L'efecte mirall
No hi ha cap requisit específic per sumar-se al projecte de Carot, a excepció "del respecte i la confidencialitat". "La privacitat és clau, per a ells", indica l'experta. "Ningú està obligat a parlar, si ho vol només cal que escolti", expressa Carot a continuació. En tot cas, el més positiu és que es produeix el que la psicològa anomena "efecte mirall". "Els ajuda, i molt, adonar-se que hi ha altra gent que passa per la mateixa situació, que té el mateix problema i que poden lluitar plegats", assenyala. Les relacions familiars o la gestió de l'estrès, entre d'altres qüestions, són les tractades a les sessions. "Sovint, la malaltia apareix amb l'estrès", puntualitza.
El transtorn bipolar és, segons la psicòloga, "una malaltia anàrquica". Per tant, els bons (i rutinaris) hàbits són fomentals per al futur dels malalts. "Perquè en tenen", detalla rotunda. "Ha vingut gent a les sessions que des de que és al grup no ha tingut cap altra recaiguda, o que ha vist com les seves relacions personals han millorat molt", celebra . "És clau que els malalts entenguin que no són víctimes, perquè aquest és el rol que habitualment se'ls dóna", rebla. Un dimarts al mes, Carot els ho demostra. Un dimarts al mes, Carot els escolta i els convida a parlar. I a lluitar.
Autoritzo al tractament de les meves dades per poder rebre informació per mitjans electrònics