Diumenge, 24 de Novembre de 2024
'La meva, la nostra ràdio. Les ones de Reus (1922-2017)' repassa la trajectòria de totes les emissores amb implantació a la ciutat
Albert Sunyol, amb el llibre a les mans
Isabel Martínez
Sens dubte, la ràdio és el mitjà de comunicació més vinculat a la memòria sentimental dels reusencs, una història que suma ja noranta-cinc anys de trajectòria a la ciutat i que s'ha definit pel pes de l'emissora degana, Ràdio Reus, però en la qual també han participat un gruix important d'altres emissores amb trajectòries igualment singulars. Amb l'objectiu de recollir els itineraris de totes aquestes emissores -més d'una desena en quasi un segle- i els testimonis d'alguns dels seus protagonistes com a oients o locutors -una seixantena- d'aquest dial divers, el periodista Albert Sunyol (Reus, 1986) acaba de publicar el llibre 'La meva, la nostra ràdio. Les ones de Reus (1922-2017)' que es presentarà públicament al Centre de Lectura, el 19 d'abril, a dos quarts de 9 del vespre.
"Em proposava explicar la vida de les emissores, posar-les sempre en el seu context i teixir un relat que no tingués com a base l'anècdota", explica Sunyol qui es declara "un romàntic de la ràdio des de petit". Estructurat en nou capítols i amb origen a una sèrie de reportatges que es van publicar el 2012 a Reusdigital.cat, 'La meva, la nostra ràdio' repassa per dècades el paper d'aquest mitjà de comunicació a Reus des que Enric Calvet va celebrar una primera demostració pública al Teatre Bartrina de Reus el 1922.
"Aquesta demostració va ser parcial i formava part d'un tour per tot Catalunya", comenta Sunyol, qui destaca, però, que va avançar-se en dos anys a la ja coneguda del 1924, que van realitzar els pioners Joan Díaz i Francesc Balsells, amb èxit total. Entre les dues, afegeix, hi va haver una inversió del Centre de Lectura de 3.150 pessetes de l'època, per comprar la primera estació receptora de ràdio i es va instal·lar una antena al campanar de Sant Pere. Una altra curiositat d'aquesta primera època són les converses que van mantenir-se amb un representant de 'La Veu de Catalunya' per adquirir l'estació emissora que funcionava de forma esporàdica des de la secció científica del Centre de Lectura.
Segons Sunyol, les emissions regulars de ràdio a la ciutat, però, no van començar fins al 1931. Durant els primers temps, "no hi va haver un boom de compra d'aparells" entre particulars, i l'afició a les ones va estendre's més aviat gràcies als cercles socials com El Círcol o El Lauro, o els bars que van adquirir-ne a causa de la programació musical que s'emetia. Respecte als primers locutors d'aquesta ràdio inicial, Sunyol comenta que va ser els "parlaments de la gent de Reus" que com l'Associació de la Dona Reusenca emetia col·laboracions quinzenals.
Pel que fa als professionals, enumera les veus ja conegudes de Joan Mora, Francesc Nolla, Antònia Sol, Enric Corretger o Adelaida Òdena, i tracta la figura de Joan Díaz, que es converteix en el primer director de Ràdio Reus. Amb l'arribada de la II República, el mitjà que ja ha madurat en part esdevé una "eina política". D'aquest període, Sunyol destaca la compra de molts discos relacionats amb discursos i parlaments de les noves autoritats republicanes, així com d'esdeveniments històrics del moment.
De la postguerra a la mentalitat informativa
A la primera postguerra, Ràdio Reus s'integra a la cadena SER i s'inicia la llarga etapa de Salvadó Sedó al capdavant de l'encara única emissora de la ciutat. Els canvis tècnics com l'aparició del magnetòfon i "l'efervescència de les ràdios novel·les" com 'Lo que nunca muere', marquen la passió per la ràdio a la ciutat durant la dècada dels cinquanta, que a poc a poc esdevé un mitjà omnipresent a totes les llars. A partir d'aquesta època proliferen també els consultoris femenins com el que conduirà Carme Miró (Nadina) al programa 'Charlas entre nosotras' o les cartes a aquest mateix segment demogràfic que l'escriptor Xavier Amorós adreçarà a les dones amb el títol 'Para ti y para todas'.
Segons Sunyol, la ràdio ja ha esdevingut una mena "de fil musical" que acompanya, especialment, moltes dones a les oficines i a moltes cases. Gairebé coincidint amb la transició política, l'entrada d'un nou director a l'emissora degana, Jordi Costa, marca un canvi a Ràdio Reus en "introduir la mentalitat periodística" en l'emissora, segons Sunyol.
Una nova etapa a la ràdio
Pel periodista, una altra data important d'aquest recorregut històric és la posada en marxa de Ràdio Popular –la ràdio dels mossens-, el 1963, que inicialment se situa "a remolc de Ràdio Reus", però que ja en els anys vuitanta, arribarà a esdevenir "un competidor seriós" per l'emissora degana en aixoplugar un nombre important de professionals que després destacaran en l'univers radiofònic.
En l'àmbit d'ones, la dècada dels vuitanta és un dels moments daurats del mitjà a la ciutat amb l'aparició, per exemple, de noves emissores com Ràdio Músic Club, que acabarà esdevenint primer Punt 6 Ràdio i, més tard Punt 6 Camp. Precisament, aquesta nova mena de ràdio neix com a "alternativa a les dues històriques, seguint el rastre de les lliures que es van gestar després del franquisme", i l'autor afegeix que fruit de "l'efervescència radiofònica" del moment. Tot i la seva desaparició el 2013, Sunyol esmenta que aquest esperit es recull a LANOVA Ràdio, que va començar a emetre un any després.
Durant els vuitanta i -després del quasi monopoli de les primeres dècades-, el dial s'obre a tot tipus de fórmules radiofòniques que es mouen entre el vessant més o menys comercial fins a la de caràcter social mal anomenades "pirates", la majoria de les quals no han arribat als nostres dies.
Finalment, la ràdio entesa com a servei local entrarà "en declivi" durant la dècada dels noranta, per a Sunyol, moment en el qual ja es comença a observar la "dictadura" de les emissions en cadena, que expulsen pràcticament la informació local del dial. Per acabar, l'obra aborda també el darrer moment de l'emissió radiofònica a la ciutat que ja és "una ràdio multimèdia" feta, sovint, per Internet i moltes vegades adreçada a un públic de fora de la ciutat.
'La meva, la nostra ràdio. Les ones de Reus (1922-2017)' està editada per La Banya Edicions i tindrà un cost de 20 euros.
