Dijous, 26 de Setembre de 2024

Un mestre que cal valorar i reivindicar

31 de Maig de 2024, per Jordi Cervera Nogués
  • Joaquim Carbó

     

Ho he dit moltes vegades i, a mida que passa el temps n'estic cada vegada més convençut. Som una cultura que s'omple la boca d'autocomplaença i d'elogis i que, a l'hora de la veritat fa aigües pels llocs més obvis i menys susceptible d'acceptar discussió o debat.

Una de les més evident, flagrants i vergonyoses seria el respecte, la devoció i la consideració envers els clàssics. I no parlo només dels clàssics que ja han mort (aquests que només apareixen als mitjans de comunicació i a les llibreries quan toca commemorar l'any temàtic) sinó que el que encara és pitjor, els vius, els que continuen treballant al peu del canó amb l'entusiasme i la qualitat del primer dia.

Una d'aquests caso seria el de Joaquim Carbó, el mestre i amic Joaquim Carbó. Parlar del que ha fet ens ocuparia pàgines i pàgines, però, tot i que m'agradaria dubtar que hi hagi algú que no el conegui, tres pinzellades per situar-lo. És autor de 'La casa sota la sorra', el long seller més important de la literatura juvenil catalana. Només per això crec que ja es mereixeria honors, places i monuments amb el seu nom. Però, a més, ha consagrat la seva vida a conrear i a promocionar la literatura infantil i juvenil, la llengua, el plaer de la lectura i la construcció de bona literatura, sense obviar tampoc la literatura d'adults. Cofundador de la mítica i imprescindible Cavall Fort, membre del col·lectiu Ofèlia Dracs, un dels primers impulsors de l'AELC, creador de fantàstics personatges de ficció és, a més, una persona senzilla, afable, càlida, propera i meravellosa. Amb aquest perfil personal i professional i en qualsevol altra cultura més seriosa i agraïda que la nostra, hauria de ser un escriptor reverenciat, imprescindible i llegit sense cap escletxa. La realitat però, és ingrata i una mica diferent.

Ell, però, continua amb un entusiasme i una vitalitat francament envejables i ara acaba de publicar a Stonberg, 'Costumari gris', un recull de narracions curtes, un altre gènere que sembla espantar a molts editors i a molts lectors i que el Joaquim aprofita per destil·lar tot allò que sap, que és molt i per oferir-nos una col·lecció d'històries potent, intensa i carregada de saviesa, d'ironia, de sentot de l'humor i, és clar, de literatura en majúscules.

Joaquim Carbó és un mestre i ho demostra també en les distàncies curtes, en aquestes històries directes, captivadores, magnètiques que atrapen, que ens porten al pensament i a l'univers d'un dels escriptors més importants de la nostra literatura que, afortunadament, continua en plena forma i regalant-nos peces com aquesta.

'Costumari gris' és un destil·lat de la trajectòria llarga, dilatada, intensa i interessant de Joaquim Carbó. La seva carrera literària, que no s'ha aturat des que va començar a escriure, l'any 1958 amb un conte destinat a un concurs obert a treballadors de l'aleshores Caixa de Pensions per a la vellesa i l'estalvi, s'ha mogut amb rigor i seriositat per tots els estils i gèneres i, a banda de contribuir de manera entusiasta i activa, com quasi tots els autors de la seva generació, a la difusió i consolidació del català com a llengua literària de primer ordre, representa una aportació brillant a la nostra narrativa. Les històries d'aquest llibre, sense voluntat d'estripar res abans d'hora,  es mouen amb la seva brillantor habitual per l'acció, els sentiments, les interioritats dels personatges, la descripció detallada de situacions i d'ambients i es converteixen en un catàleg obert de les temàtiques i les preocupacions de Carbó, tractades amb el mestratge que brolla de la seva obra i tintades, a més, amb aquest color entre escèptic i crític que dona l'experiència, l'edat i el fet d'haver-ni viscut moltes i de tota mena. Sempre és un plaer llegir a Joaquim Carbó, però en aquest cas, encara ho és més perquè a totes les seves habilitats cal sumar-hi aquesta pàtina d'experiència sorgida del treball quotidià, d'anar afinant els sentiments i les percepcions i de saber-les presentar amb la dosi exacta d'ironia i de gràcia. No cal ni dir-ho, imprescindible.

Notícies relacionades: 

BUTLLETÍ DE NOTÍCIES

Indica el teu correu electrònic i estigues al dia de tot el que passa a la ciutat


El més llegit


COMENTARIS (1)
He llegit i accepto la clàusula de comentaris
Autoritzo al tractament de les meves dades per poder rebre informació per mitjans electrònics

Comentaris

Joaquim Carbó  31 de Maig de 2024

Agraïment

Moltes gràcies, Jordi! Es fa el que es pot...
Joaquim Carbó

Reportatges