Dilluns, 27 de Maig de 2024

No ha de ser tan difícil

20 d'Octubre de 2016, per Xavier Guarque

Si no es vol acceptar l’existència d’un problema d’Estat que s’ha de solucionar, de cap manera negar-ne o ignorar-ne l’existència, ni tractar d’eliminar-lo judicialment —cosa que possiblement l’apaivagaria, però el deixaria enquistat i sempre latent—, i s’ha arribat a creure que Catalunya ja representa un problema seriós per a Espanya, hi ha una altra solució: que sigui la mateixa Espanya qui organitzi una separació amistosa, pactada, negociada, amb la qual els indiscutibles danys per a totes dues parts puguin quedar amortits, suavitzats, i amb uns possibles guanys, també per a totes dues parts, ja siguin directes, amb l’extirpació del tumor, o futurs, en forma de tot tipus d’acords i tractats bilaterals, de tu a tu, d’igual a igual. En cas contrari, si Espanya resulta que és indivisible, s’ha de baixar del burro i buscar l’encaix definitiu d’aquesta part seva.

Ara Catalunya potser ha canviat aquesta part del seu ADN, però, de sempre, ha estat pactista; també, mal negociadora de cara a ella mateixa en conformar-se sempre amb el que l’Estat li ha donat a canvi de la seva complicitat. Potser és hora de reobrir la carpeta plena de pols des del 1978 i refrescar un possible pacte fiscal, que no hauria de ser forçosament del tipus País Basc o Navarra, però que, en tot cas, seria infinitament menys injust que incloure Catalunya en el mal concebut —i pitjor desenvolupat— sistema autonòmic, creat a contracor de molts que mai ni s’ho havien proposat i només per a diluir les fonamentades aspiracions del poble català.

És un fet que, tard o d’hora, l’Estat haurà d’acceptar. I si els que hi ha són incapaços d’afrontar-ho, pel bé de tots plegats se n’haurien de buscar uns altres que tinguin la suficient sensibilitat, intel·ligència o sentit d’Estat. I això ha de ser prou patriota espanyol perquè ho vegi un castellà, un andalús, un asturià... qualsevol, tothom, i pressionar l’Estat perquè ho solucioni d’una vegada per totes. I que ho faci com més aviat millor i per l’única via possible que es pot i s’ha de fer, sense perdre més temps i diners de tots en querelles i judicis, sense infectar i empastifar més l’ambient que respirem tots plegats, uns i altres.

Ni Espanya, ni Catalunya, es mereixen viure gaire més en aquest neguit, sense poder avançar el que podrien totes dues —juntes o per separat—, però sempre de la mà en la bona harmonia que les arrels històriques i familiars en comú els exigeixen.

Etiquetes: 

Notícies relacionades: 

BUTLLETÍ DE NOTÍCIES

Indica el teu correu electrònic i estigues al dia de tot el que passa a la ciutat


El més llegit


COMENTARIS (5)
He llegit i accepto la clàusula de comentaris
Autoritzo al tractament de les meves dades per poder rebre informació per mitjans electrònics

Comentaris

David  20 d'Octubre de 2016

Mundos de yupi indepes

Pacte? quin pacte ha de donar Espanya? un altre privilegi per contentar a la corruptocràcia insaciable que ens governa? A Complir la llei i punt, que no ho fas, et cauen les conseqüències a sobre. Catalunya no té dret a cap referèndum perquè la Constitució, NORMA MÀXIMA a la qual el Parlament s'ha de sotmetre, ho impedeix. El govern espanyol no pot autoritzar res de res perquè la integritat territorial està ESPECIALMENT protegida a la Constitució amb diferents articles, i la sobirania recau en el conjunt del poble espanyol, no en els catalans solament. Punt. Si no tens la majoria per reformar-la pels mecanismes que aquesta té, toca callar i punt, has perdut. Jo no em vaig saltant la llei ni desobeeixo perquè no m'agradi una cosa, tinc un mínim de seny, i com jo la majoria de catalans i espanyols. Qui ho faci, ja sap el que hi ha, multa al canto, una rere l'altra, fins a acabar amb aquesta farsa de prusés cimentada en mentides i història reescrita.

ep  20 d'Octubre de 2016

¿es divisible Cataluña?

Creo que hay cosas que o no entiende o no quiere entender. Las decisiones de configuración territorial de España las decidimos todos los españoles. Los jueces aplican aquello que todos los españoles decidimos a través de los partidos políticos. Muchas de esas decisiones que tomamos todos los españoles a mi no me gustan y algunas me repelen, pero es lo que hay en cualquier estado democrático. Si usted se quiere seguir engañando planteando España y Cataluña como dos interlocutores es que o usted es muy ingenuo o le interesa que ciertos ciudadanos se alimenten de este lenguaje falso. España es tan indivisible o divisible como lo es la comunidad de Cataluña o cualquier otra. ¿Que le parecería un "gibraltar" en cataluña? ¿Una Barcelona que decide pertenecer a España mientras el resto del territorio Catalán decide separarse? ¿una locura no? Pues exactamente lo mismo que plantea usted.

J. A. Carricondo  20 d'Octubre de 2016

Llençar la pedra i...

Això del ciutadá Josep és el mateix que la política 'd'españistán': llençar sempre pedres i no donar la cara dient que ha estat un altre. Per què amagues el cognom, tot i que se sap qui ets!

Xavier Guarque  20 d'Octubre de 2016

a josep

Vostè te una majoria, que jo l'accepto, i jo en tinc una altra, que vostè ni es planteja. La diferència la vull saber perquè se'ls pregunti a cadascú, no perquè ho digui vostè o els com vostè.

josep  20 d'Octubre de 2016

Sr- Guarque parli pels

Sr- Guarque parli pels catalans que volen separase de Espanye,la majoria dels catalans no ho volem

Reportatges