ep 08 de Febrer de 2017
y de mientras...
Y de mientras discutimos sobre el olor de las nubes, en las escuelas catalanas, ni CASTELLANO ni ESPAÑOL (o lo mínimo posible). Que vergüenza.
De tots els temes que em neguitegen, i en són molts, n’hi ha un que sobresurt, que sempre tinc present i que, de tant en tant, com si sentís la necessitat de buidar el pap, fa que n’hagi de parlar. Si la Constitució de l’Estat matisa que “(...) las demás lenguas españolas serán también oficiales...” i que “la riqueza de las distintas modalidades lingüísticas de España és un patrimonio cultural que será objeto de especial respeto y protección”, com és que al castellà hom, aquí i allà, s’esforça en anomenar-lo espanyol ?. Això, crec, radicalitza el concepte i automàticament deixa les altres llengües estatals sense el valor de tals.
Aquí, i més des dels sentiments sobiranistes, es diu espanyol per allunyar-se del concepte que representa allò amb el qual no combreguem un bon nombre de catalans, per diferenciar-se d’una manera de fer que no és, ni de bon tros, la nostra. Però és que allà també s’utilitza el terme espanyol tot i que, en aquest cas, és per menysprear les altres llengües estatals, no fos cas que si les reconegués com a tal es buidessin les reserves del castellà. Segurament sense voler, són aquests els que veritablement ens separen i ens fan diferents.
Mai no s’ha preguntat per poder triar entre espanyol i castellà, com sempre ha interessat donar per fet que a Mèxic, a l’Argentina, o a l’Aragó o a Andalusia, el que s’hi parla és l’espanyol, també sense preguntar-ho.
I arribem al cap del carrer, o si més no, és on jo sempre arribo quan penso en el tema. Com és que s’ha hagut de suportar que es qüestioni la unitat de la llengua catalana (que sempre he pensat que si es digués d’una altra manera part del problema s’estalviaria) i que es facin mans i mànigues per esmicolar el poc volum que té?
És cert que aquesta dèria ve única i exclusivament des d’un determinat partit polític, quan ha tingut el poder necessari per abordar i decidir sobre el tema, però és que els altres tampoc es que hagin fet massa cosa més que mirar-s’ho.
En aquest sentit, l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, creada pel senyor Zaplana precisament amb aquesta finalitat distorsionadora, darrerament, i sense el que representava el PP en majoria allà, ha reconegut que valencià és la mateixa llengua que es denomina català a Catalunya, com també a les Balears, al departament francès dels Pirineus Orientals (la Catalunya Nord), al Principat d’Andorra, a la Franja Oriental d’Aragó (La Franja) i a la ciutat de l’Alguer, a Sardenya.
Etiquetes:
