Dissabte, 20 d'Abril de 2024

Novament, la llengua

06 de Febrer de 2017, per Xavier Guarque

De tots els temes que em neguitegen, i en són molts, n’hi ha un que sobresurt, que sempre tinc present i que, de tant en tant, com si sentís la necessitat de buidar el pap, fa que n’hagi de parlar. Si la Constitució de l’Estat matisa que “(...) las demás lenguas españolas serán también oficiales...” i que “la riqueza de las distintas modalidades lingüísticas de España és un patrimonio cultural que será objeto de especial respeto y protección”, com és que al castellà hom, aquí i allà, s’esforça en anomenar-lo espanyol ?. Això, crec, radicalitza el concepte i automàticament deixa les altres llengües estatals sense el valor de tals.

Aquí, i més des dels sentiments sobiranistes, es diu espanyol per allunyar-se del concepte que representa allò amb el qual no combreguem un bon nombre de catalans, per diferenciar-se d’una manera de fer que no és, ni de bon tros, la nostra. Però és que allà també s’utilitza el terme espanyol tot i que, en aquest cas, és per menysprear les altres llengües estatals, no fos cas que si les reconegués com a tal es buidessin les reserves del castellà. Segurament sense voler, són aquests els que veritablement ens separen i ens fan diferents.

Mai no s’ha preguntat per poder triar entre espanyol i castellà, com sempre ha interessat donar per fet que a Mèxic, a l’Argentina, o a l’Aragó o a Andalusia, el que s’hi parla és l’espanyol, també sense preguntar-ho.

I arribem al cap del carrer, o si més no, és on jo sempre arribo quan penso en el tema. Com és que s’ha hagut de suportar que es qüestioni la unitat de la llengua catalana (que sempre he pensat que si es digués d’una altra manera part del problema s’estalviaria) i que es facin mans i mànigues per esmicolar el poc volum que té?

És cert que aquesta dèria ve única i exclusivament des d’un determinat partit polític, quan ha tingut el poder necessari per abordar i decidir sobre el tema, però és que els altres tampoc es que hagin fet massa cosa més que mirar-s’ho.

En aquest sentit, l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, creada pel senyor Zaplana precisament amb aquesta finalitat distorsionadora, darrerament, i sense el que representava el PP en majoria allà, ha reconegut que valencià és la mateixa llengua que es denomina català a Catalunya, com també a les Balears, al departament francès dels Pirineus Orientals (la Catalunya Nord), al Principat d’Andorra, a la Franja Oriental d’Aragó (La Franja) i a la ciutat de l’Alguer, a Sardenya. 

Etiquetes: 

Notícies relacionades: 

BUTLLETÍ DE NOTÍCIES

Indica el teu correu electrònic i estigues al dia de tot el que passa a la ciutat


El més llegit


COMENTARIS (5)
He llegit i accepto la clàusula de comentaris
Autoritzo al tractament de les meves dades per poder rebre informació per mitjans electrònics

Comentaris

ep  08 de Febrer de 2017

y de mientras...

Y de mientras discutimos sobre el olor de las nubes, en las escuelas catalanas, ni CASTELLANO ni ESPAÑOL (o lo mínimo posible). Que vergüenza.

Ramon Salvat- Reus  08 de Febrer de 2017

¿Arguments interessats?

La meva opinió no era altra cosa que una aportació tècnica (no pas de "legalitat" ) fàcilment trobable a la xarxa. En puc aportar una altra: http://dlc.iec.cat/results.asp?txtEntrada=castell%E0&operEntrada=0.. Normalment solen esser llicenciats i doctors en medicina els qui parlen, escriuen i senten càtedra sobre la matèria, i el comú dels mortals els respecte. És bo que siguin, també en temes de llengua , els especialistes qui ens guiïn i també gaudeixin del mateix respecte.
Lamentablement, però, estem convertint les llengües en un instrument que sol utilitzar-se de manera barroera i interessada, convertint allò que tindria que esser una eina de comunicació i coneixement en una arma mes per la discòrdia.

Xavier Guarque  08 de Febrer de 2017

Benvolgut Ramon

Les "legalitats" i els arguments interessats en deixar ben clares determinades coses escrites ja ens les sabem. Penso que del que es tracta és d'obrir l'enteniment i el debat al que, potser pel be de tots, caldria revisar.

ep  06 de Febrer de 2017

Estado y castellano

El gran problema es que intentan por todos medios eliminar todo que contenga "España". A el país prefieren referirse como "estado" y al idioma como "castellano". Me parece muy bien , haga lo que quiera. Me recuerda a un sobrino mío que a sabiendas de quien eran los reyes magos , se hacía el tonto y seguía "creyendo" que en realidad venían de oriente. Al final se dará cuenta que las cosas que no le dejan dormir son auténticas gilipolleces (y perdón por la expresión).

Ramon Salvat - Reus  06 de Febrer de 2017

Informacio.

Crec que la FUNDEU, útil instrument per qualsevol persona que estimi les llengües i el castellà en particular, ho deix clar:

Para designar la lengua común de España y de muchas naciones de América, y que también se habla como propia en otras partes del mundo, son válidos los términos castellano y español. La polémica sobre cuál de estas denominaciones resulta más apropiada está hoy superada. El término español resulta más recomendable por carecer de ambigüedad, ya que se refiere de modo unívoco a la lengua que hablan hoy cerca de cuatrocientos millones de personas. Asimismo, es la denominación que se utiliza internacionalmente (Spanish, espagnol, Spanisch, spagnolo, etc.). Aun siendo también sinónimo de español, resulta preferible reservar el término castellano para referirse al dialecto románico nacido en el Reino de Castilla durante la Edad Media, o al dialecto del español que se habla actualmente en esta región. En España, se usa asimismo el nombre castellano cuando se alude a la lengua común del Estado en relación con las otras lenguas cooficiales en sus respectivos territorios autónomos, como el catalán, el gallego o el vasco.