Ni per allí, ni per aquí

Aquesta minilegislatura espanyola, fallida, no ha estat més que una pressa de pèl, una mostra de la inoperància més complerta, representada amb el nostre consentiment (tornarem a anar a votar i molts, malgrat tot, tornaran a votar el mateix partit) i els nostres diners (han viscut quatre mesos, i ara dos mesos més, "del cuento"). Se n'han en-fotut a la cara, principalment, qui en quatre anys ha deixat l'Estat a l'alçada del betum, en tots els aspectes, i a damunt el "premiem" amb uns quants mesos més que, encara que "en funciones", amagadet, segueix fent i desfent, sobretot ordenant el bloqueig de tot allò que des de Catalunya, a falta del finançament just, es vol intentar per "salvar els mobles". Però, és que també se n'ha mofat qui no ha tocat les tecles adients, naturals, lògiques, per obrir-se a aconseguir les forces necessàries per ser una opció guanyadora.

La veritat és que l'exhibició d'incapacitat total mostrada aquests mesos desincentiva les ganes d'anar a votar i només les pròpies conviccions arrosseguen a ser conseqüent amb un mateix per no ser còmplice, després, del que precisament no es vol. Si els altres no donen motius ni per moure's, trobar-ne en les pròpies idees, preferències, simpaties, i experiències, això si, inhibint-se del tremendisme, de la descontextualització i les pors provocades pels que de cap manera no volen perdre els seus privilegis de poder que han prioritzat les polítiques d'austeritat, que han ampliat les diferències, o a invertir en el rescat dels bancs abans que mantenir dignament els serveis més bàsics.

Per altra banda, si hem de pensar a anar a votar, o votar per un partit que faciliti un referèndum a Catalunya, que ara sembla que torna a ser la gran fita, ho tenim clar.
Hem de saber que, si més no pels dos partits que per si sols encara són majoritaris a l'Estat, seria tant com reconèixer una capacitat política de Catalunya que el seu concepte de pàtria, vestit del més desbocat "orgullo patrio", mai deixarà acceptar, quan, es ben cert que, amb una actitud racional, dialogant i sobretot política, el principal problema d'Estat que te Espanya ja estaria solucionat.