Dimarts, 23 d'Abril de 2024
Hans Christian Andersen va publicar el 1837 el conte ‘El vestit nou de l’emperador’, més conegut com ‘El rei despullat’. El protagonista, un emperador obsedit per demostrar el seu poder a través del luxe i l'aparença, és enganyat per dos sastres que li fan un suposat vestit d'una tela màgica, invisible per als estúpids. L’emperador, que no s’atreveix a dir que no el veu per por a ser jutjat com a ximple, surt en desfilada. Un nen crida que l'emperador va nu i el públic esclata en rialles. El missatge del conte és ben clar, alerta contra la vanitat i contra la hipocresia, que impedeix dir les veritats més òbvies.
El nostre alcalde s’assembla a aquell emperador quan s’entossudeix a reclamar a l’Estat el romanent de l’Ajuntament, amb l’argument que es tracta dels estalvis de la ciutadania i per això s’han de poder aplicar lliurement a l'àmbit municipal. La situació és còmica, pròpia d’una comèdia absurda.
Primer. Perquè fa una gran campanya de comunicació vantant-se de la seva suposada bona gestió econòmica i del superàvit aconseguit l’any 2019. (Com pot ser que un govern tregui pit de tenir un gran superàvit amb les necessitats que té la ciutadania? Tancar els comptes amb superàvit no és sinònim de gestió eficient, al contrari, perquè significa que s’han deixat de cobrir les necessitats de la gent). Però no se’ls gasta aquests diners del superàvit i ara, al 2020, es lamenta de no haver-ho fet. Qui li va impedir? Algú li va prohibir?
Segon. Perquè a ningú se li escapa el cinisme que s’amaga rere aquesta situació. L’alcalde sap perfectament que el seu grup parlamentari de JuntsxCat va votar de bracet amb el Partit Popular una llei que limita la despesa a l’administració local i estableix que els romanents dels ajuntaments només es poden destinar a reducció del deute o inversions sostenibles. Si ara els necessita per altres coses, li recomanem que proposi una reforma d’aquesta llei que el seu grup va aprovar i que ara li fa tant la guitza.
Tercer. I més important. Perquè la ciutadania no entén (i nosaltres, els socialistes tampoc) que tenint aquest ‘gran’ superàvit, el govern del sr. Pellicer hagi apujat els impostos desmesuradament. Els reusencs i reusenques estan molestos i així ho expressen públicament. Apujar els impostos un 10% i que Reus sigui el municipi de més de 50.000 habitants amb l'IBI més alt de l'Estat és un disbarat i un cop baix a la ciutadania. I tenint en compte el superàvit, només demostra l’afany recaptatori d’aquest govern.
La vanitat i la hipocresia del nostre rei despullat l’han conduït a pujar el to i a erigir-se com a abanderat d’una reclamació que no fa altra cosa que posar-lo en evidència, entrar en contradicció i mostrar les seves vergonyes. Aquesta vegada no li ha sortit bé la jugada.
Per sort, la majoria de reusencs i reusenques són com aquell nen del conte d’Andersen, i s’adonen que la situació no s’aguanta per enlloc.
Andreu Martín és portaveu del PSC a l’Ajuntament de Reus
