Molt bé. El govern de l'Estat diu al govern de Catalunya que no pot, ni vol, ni asseure's a la cadira de la taula del pacte, ni tan sols a la del diàleg per parlar i arreglar les molt greus desavinences que hi ha. Tanmateix, diu que no deixarà que es pregunti a la ciutadania catalana res que no sigui que prefereix, si el flamenc o els toros, o si “la roja” o “la rojilla”.
Després d'això, el govern de Catalunya diu als electors que li han atorgat el poder, que, el que li demanen que faci allà li diuen que no pot ser, i que són uns irresponsables, uns bojos i uns insolidaris amb els quals sempre, sempre, han estat els seus inseparables germans. Que on s'ha vist voler trencar els llaços que sempre han estat tan forts i sincers. On s'ha vist voler renegar dels amics i familiars, volent posar una frontera infranquejable pel mig. Si tots som un.
A més a més, com que estan molt enfadats pel nostre comportament, ara ens quedem sense la bossa de llaminadures que li donaven a l'oncle Jordi perquè ens les repartís per bons minyons a la tornada a casa, després d'aquelles excursions que feia sempre que tocava parlar d'alguna cosa de més del que estava escrit.
Ai, eren altres temps i la por que no tornin mai més fa embogir a més d'un i, per això, com que no tenen paraules per combatre el disbarat de voler-nos separar i reconèixer com quedarien ells, ens volen fer veure com quedarem nosaltres de desemparats, tristos, famèlics, i ens volen castigar perquè hem fet enfadar a qui tan sempre ens ha ajudat, ens ha estimat, ens ha tractat tan i tan bé, ens ha cuidat perquè ens féssim grans.
Que desagraïts que arribem a ser. Ens mereixem ser condemnats a seguir compartint el que tenim amb tots els que no tenen la sort de viure en una terra que sense cap mena d'esforç hi brolla la riquesa. Ens ho mereixem per no ser sensibles en què necessiten el que nosaltres ens guanyem i ens fa falta pel que diuen que és de tots i per a tots, i ens ho han de dir, per boca de tots, des d'indrets tan contraposats com la capital de l'Estat, o de Madrid, o de la capital de la Comunitat autònoma de Madrid. Imagineu-vos.
Per això ens mereixem a ser condemnats a demanar perdó de ser com som, per no ser iguals, per ser diferents, fins i tot, pel que en altres llocs és graciós i cultural, pel nostre accent.
Autoritzo al tractament de les meves dades per poder rebre informació per mitjans electrònics